El seu futur està per descobrir. És inescrutable. El que siga capaç d’oferir en els propers mesos i anys constituix tota una incògnita. Però el present de Luis Salort és senzillament esplendorós. A punt de complir els 19 anys, l’esportista de Gandia i integrant del Club El Garbí ageganta la seua figura dia a dia. Més bé, hora a hora. Literalment. El millor exemple és molt recent. Encara flameja. El passat dissabte 2 de juny, l’atleta FER establia el rècord d’Espanya sub’20 dels 110m tanques amb un crono de 13 segons i 47 centèsimes. Només una setmana després, este dissabte 9 de juny, Salort tornava a enfrontar-se al tartan i als obstacles. Al seu hàbitat natural. A l’escenari en el qual es converteix en un tità. I el signat pel gandià fa 2 jornades causa estupor i admiració. A les 18:30 hores, Luis guanyava l’Autonòmic sub-20 amb una nova plusmarca nacional, 13,41. Tot just una hora després, en un control federatiu, Salort tornava a escena. I ho feia de forma apoteòsica. Amb un altre rècord d’Espanya i uns imponents 13 segons i 31 centèsimes el tercer millor registre mundial de la categoria júnior o sub’20 en 2018.
Així és Luis Salort. Tot un prodigi. Tot un portent. Pura dinamita esportiva. Una barreja explosiva de talent i ambició. Cadascuna de les seues compareixences es converteix en tot un espectacle. De fet, durant este any 2018, tant a la pista coberta, com en les setmanes que s’han consumit de la temporada a l’aire lliure, ha aconseguit batre els rècords d’Espanya fins a 5 ocasions. En l’actualitat, només se li resisteix un registre, el dels 110m tanques amb obstacles de categoria absoluta. Una plusmarca signada el passat mes de maig per Enrique Llopis, el també component del Projecte FER. El rival de Luis; però, per sobre de tot, el seu amic i company. Dos diamants en brut. Dos tresors abrillantats, gestionats i preparats pel prestigiós entrenador gandià Toni Puig. La competència, sana i noble, entre Salort i Llopis s’erigeix en la millor motivació i alicient per a tots dos.
“La veritat és que estic molt content”, comentava Luis dissabte passat després d’encadenar i devorar dos rècords nacionals sub’20 dels 110m tanques en només una hora. Un èxit a l’abast de molt pocs. Una fita que només poden protagonitzar uns privilegiats. Com Salort. Un nom que ja transcendeix les fronteres valencianes; que ja és d’ús i domini comú entre els grans gurus de l’atletisme nacional, rendits en les seues plataformes socials al fulgor que desprèn l’esportista FER. Les properes setmanes es presenten vertiginoses per a l’atleta gandià. Durant l’últim cap de setmana de juny, disputarà el Campionat d’Espanya sub’20 a Múrcia. Posteriorment, del 11 al 15 de juliol, afrontarà la seva gran cita del curs, el Campionat del Món sub’20 a Finlàndia, certamen per al qual també està classificat Enrique Llopis. L’any passat, a l’Europeu de la categoria celebrat a Grosseto, Salort va ser bronze. Aquest any, després dels temps marcats en les últimes hores.
I després, “no descarto estar a l’Europeu absolut del mes d’agost a Berlín. No m’obsessiona, no és un objectiu prioritari, però si acabo bé el Mundial de Finlàndia i si es posa tir, vaig a lluitar”, apunta, ambiciós com sempre, Luis. Per a això, i com a esportista nascut després de 1995, hauria de baixar de 13,85. Això sí, amb tanques de categoria absoluta (1,068m d’alçada). Amb Luis, res és impossible. Com tampoc ho és que puga arribar als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. En principi, el curs natural dels temps hauria de portar al gandià a París 2024. Estos serien els seus primers Jocs. No obstant això, amb 2 anys encara per davant i amb la seua meteòrica evolució, la seua presència a la capital nipona no és cap quimera. L’esportista FER ho reuneix tot per triomfar. Més encara.
