Només el transcurs del temps permetrà comprovar si Luis Salort (Gandia, 1999.07.26) confirma tot el que apunta des de fa alguns anys. El futur dirà, si. Però el present dibuixa grans vaticinis. A cada temporada que passa, l’esportista FER deixa la seua particular empremta. A cada curs, establix noves fites i registres. No hi ha apenes competició en la qual l’atleta gandià no genere sorpresa i admiració gràcies a les seues enlluernadores prestacions. El seu creixement és vertiginós. I si no s’ha enriquit, encara més, el seu palmarès ha sigut o per inoportunes lesions o per desgraciades caigudes. L’esportista FER és el més semblant a un diamant en brut, a una joia per polir, a un tresor per donar brillantor. Els seus mentors, entrenadors i el seu club, el Club de Córrer el Garbí de Gandia, es freguen les mans davant esta gran figura en construcció.
No obstant això, Luis s’abstrau de l’aurèola que l’envolta. Amb la candidesa i la naturalitat pròpies dels seus 17 anys, segueix sent el xic que es diverteix fent atletisme. Com passa des dels 6 anys, moment en què l’esportista FER va començar a practicar esta modalitat. Andrés Dénia, un veí de Luis i professor de gimnàstica, va detectar el seu talent i li va aconsellar provar amb el rei dels esports. Especialment agraciat per la velocitat gràcies a les seues privilegiades condicions físiques, va experimentar amb les tanques de manera ocasional als 12 anys. A partir d’ací, l’idil.li. Tant li va fascinar l’adrenalina inherent a esta especialitat que ja no la va abandonar. Des de fa uns anys, Toni Puig, emblemàtic entrenador del Club El Garbí, gestiona el seu dia a dia. Amb evident èxit.
La relació de triomfs acumulats en els últims exercicis és fascinant. En síntesi, ha dominat la sort de les tanques en les divisions infantil, cadet i juvenil. Sense anar més lluny, dies abans de la conclusió de 2016, tancava la seua etapa juvenil amb el record d’Espanya de la categoria en els 60m tanques. Dies més tard, obria la seua etapa com a júnior amb l’obtenció de la quarta millor marca de la història en esta mateixa prova i en esta categoria d’edat. No obstant això, res és comparable a la gran actuació protagonitzada este passat cap de setmana. Amb tan sols 17 anys, es va penjar el bronze en el Campionat d’Espanya absolut i va establir un nou rècord nacional júnior (7.96). Va córrer la final al costat d’un tal Orlando Ortega, subcampió olímpic a Rio 2016, per a qui, per cert, Luis ja no passa desapercebut. Alegries per a compensar l’infortuni patit a meitat de la temporada passada. Una desgraciada lesió muscular li va impedir competir en plenitud de condicions en el Campionat d’Europa juvenil quan apuntava molt clarament al podi.
Toni Puig, el seu entrenador, assessor, conseller, pare esportiu i moltes coses més no amaga el seu entusiasme davant el desbordant cabdal esportiu del seu deixeble. “Abans de res, és un gran xic. Com a persona, és fantàstic. I com a esportista, què puc dir. Salta a la vista. És un prodigi afrontant els obstacles; sobretot, és rapidíssim a la cama d’atac. Però també té algun punt de millora; per exemple, hem de millorar aspectes com la cama de recobrament i la qualitat dels suports”, explica l’històric preparador gandià. Puig no va amb embuts. Assumix que el seu deixeble ho reuneix tot per a marcar una època. “Cal ser valents i ambiciosos. Luis pot arribar on vullga. Per descomptat, pot ser olímpic. I estic absolutament tranquil que tota esta expectació no li va a pertorbar. Té les idees molt clares i és molt sensat “, afegeix Toni Puig, pràcticament convençut que Luis seguirà a Gandia i no emigrarà a Madrid. “Encara que oferiments no li faltaran, em sorprendria que marxara. Aquí ho té tot”, conclou Puig. Un diamant amb denominació d’oritge. Gandia. València. Projecte FER.
