Mar Jover va viure este passat dissabte un dels millors dies de la seua vida esportiva. L’atleta alacantina, de 27 anys, va aconseguir en les instal.lacions del Centre d’Alt Rendiment de Sierra Nevada el salt que tant havia perseguit durant les últimes setmanes per a estar en el Campionat del Món de Pekín, d’ací a dos setmanes, i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del proper estiu. Una recompensa a la seua perseverància. Amb el seu vol fins els 6,78 (la mínima exigida era de 6,70), l’esportista FER establix la tercera millor marca de la historia de la llargada femenina espanyola, després del 7,06 de Niurka Montalvo i els 6,92 de Conxa Montaner. Hores després d’aconseguir el billet mundialista i olímpic, i encara en un núvol, éstes son les seues reflexions.
Com et trobes? És la major alegria de la teua carrera esportiva?
Aconseguir una mínima mundialista comporta una alegría inmensa. I si, a més, suposa també el passaport per a uns Jocs Olímpics… Vos podeu imaginar com me trobe. Es evident que este passat dissabte 8 d’agost vaig viure un dia molt especial. Ha marcat un punt d’inflexió, un abans i un després, en la meua carrera esportiva.
Ho esperaves o arribares a pensar que era impossible?
Fàcil no era, pero mai no vaig pensar que resultara imposible o inabastable. Fa un mes, vaig acaronar la mínima també en Sierra Nevada. Es a dir, l’obtenció de la marca exigida era factible. Dissabte vaig concentrar-me al màxim, no vaig pensar que afrontava la meua última oportunitat i feliçment ho vaig poder aconseguir.
Este salt de 6,78 aconseguit en Sierra Nevada és teu límit o creus que encara pots abastar un millor registre?
No crec que siga el meu tope. Durant les últimes setmanes, he fet nuls en salts molt bons i llargs. Per tant, millorant la tècnica, considere que encara puc arrapar alguns centímetres més.
El que està clar és que et convertixes en la nova dominadora de la llargada femenina en Espanya
No m’agrada pensar ni en regnats ni en dominis. Primer, perquè vull seguir sent la xica de sempre que sent passió per l’atletisme, un esport al qual li ho dec tot i del qual he extret valors com la humilitat, esforç, companyerisme, jic net… I després, per l’enorme respecte que tinc a totes les meues companyes, en especial a Conxa Montaner i a Fàtima Diame.
Més que Pekín, la marca aconseguida te fa encara més il.lusió perquè te permet estar en los Juegos de Rio 2016, o las dos citas t’atrauen per igual?
Les dos competicions m’il.lusionan per igual. Només de pensar en el Mundial de Pekín, se m’aborrona la pell. Però m’imagine competint en els Jocs de Rio, i quasi m’eixen les llàgrimes de l’emoció. Estic en un núvol.
Per últim, et veus superant la qüalificació i passant a la final del Campionat del Món d’ací a dos setmanes?
Ja vorem. Clar que ara l’objectiu és ser una de les competidores en la final. Serà difícil perquè el nivell és altíssim, però vull ampliar el somni i seguir corresponent a tot el suport que rep del meu equip (entrenador, fisioterapeuta, nutricionista, metges), de la meua familia, dels meus amics (menció especial per a la meua amiga Natalia) i del Projecte FER, que tant m’està aportant durant este 2015.
Altres resultats del cap de setmana
El cap de setmana deixa altres resultats interessants per al Projecte FER. Per exemple, el triatleta Jesús Gomar aconseguia una brillant huitena posició en la Copa del Món celebrada a Hongria. A més, Paula Soria arribava fins els quarts de final del Masters Biel en SuÏssa, prova pertanyent al circuit europeu de volei platja. Per últim, Cristina Martínez Bonafé acabava vint-i-setena en la prova en ruta del Mundial de ciclisme sub 23 disputat en Estònia, i Paula Lissorgues començava este diumenge el Campionat del Món sub 18 de vela classe 4.7 (modalitat no olímpica) en Holanda. A la conclusió de la primera jornada (la competició acaba el divendres 14), la alacantina és onzena de 175 participants.
