Mar Jover: “Somnie amb una gran marca en una cita del màxim nivell”

Parlar amb Mar Jover (Alacant, 21 de abril de 1988) és contagiar-se d’energia, d’optimisme, de vitalitat. El seu discurs és invariablement positiu. En poques ocasions, l’atleta alacantina transmet un to baix o lànguid. L’esportista FER sempre pensa que el millor està per arribar. Un entusiasme innat que mereix un gran èxit europeu o mundial. Quatre vegades campiona d’Espanya en llargada, Mar segueix perseguint el seu particular doctorat internacional. De moment, este gran salt de qualitat se li ha resistit. No va poder aconseguir-ni en el Campionat del Món de Pequín 2015, ni en el Campionat d’Europa d’Amsterdam de 2016 ni en els Jocs Olímpics de Rio. No obstant això, no defalleix. El seu caràcter li ho impedeix. En este exercici, torna a disposar de dos oportunitats. De moment, es troba embrancada en arribar als 6,50m que li permeten competir en el certamen continental sota sostre de Belgrad del proper mes de març.

Estàs d’acord amb la descripció d’optimista i positiva?

Sens dubte. De fet, el meu lema personal i esportiu és “Amb el somriure als llavis”. Sempre he pensat que he de viure plenament i amb la màxima intensitat el dia a dia, i he d’intentar fer feliç a la meua gent més propera. Per això, estime l’atletisme, perquè m’apassiona i crec s’ajusta perfectament a esta filosofia.

En Espanya t’has convertit en una referència en el salt de llargada. No obstant això, te falta atrapar un gran salt en una competició del màxim nivel internacional. Quan arribarà eixe moment?

No hi ha pressa, no vull obsessionar-me. Sé que és complicat, però no ho descarte, no ho veig impossible. Somnie amb eixe moment, somnie amb aconseguir una gran marca en una gran cita internacional, Però vull ser pràctica, no té sentit plantejar-se el futur sense sembrar en el present. Vull seguir amb la meua preparació dia a dia.

Fins la data, el teu millor registre personal es el 6,78m que vas aconseguir en l’estiu del 2015 i que te va concedir el billet per als Jocs Olímpics de Río. Creus que este és el teu tope o pots superar-lo?

Si penses que tens límit, estàs perdut. Jo sempre crec que puc saltar més lluny, que el millor està per arribar. Per a això, intente gaudir al màxim del camí que es recorre. Treballe per a superar objectius, sobrepassar barreres i arrapar centímetres al fossat de sorra.

En 2017, hi ha Campionat del Món a l’aire lliure en Londres i, en poques setmanes, Europeu indoor en Belgrado. Per a esta competició continental, la mínima exigida és de 6,50m, i cal abastar-la abans del 24 de febrer. Veus factible la consecució d’eixa marca?

No és fàcil. És una mínima exigent. A més, reconec que no se me dóna del tot bé la pista coberta i de corregir alguns problemes que estic tenint amb els talonamientos.

Per últim, en 2020 tindràs 32 anys. Te veus cobrint la totalitat d’este nou cicle olímpic per a intentar repetir participació olímpica en Tokio 2020?

Per descomptat. Guarde uns records inoblidables de Rio 2016, sobretot de la desfilada amb la delegació espanyola durant la cerimònia inaugural. Per tant, si em plantege recórrer este nou cicle olímpic i optar a participar en els Jocs de Tòquio 2020. Només demanoeque la salut i les lesions m’ho permeten. De la resta, ja m’encarregue jo.