Diuen els qui entrenen amb Marc Sabater (Castelló, 11 de gener de 1996) que és un dels judoques més prometedors de la Comunitat Valenciana. Així ho va evidenciar fins a l’any 2015, quan es va proclamar campió d’Espanya junior. Però, a partir d’este moment, i molt al seu pesar, la seua carrera esportiva ha estat condicionada per les turbulències físiques. Les lesions s’han acarnissat amb el seu muscle dret i li han impedit exhibir tot el potencial que se li suposa. Una dolència en esta articulació el va obligar a passar pel quiròfan eixa mateixa temporada i a afrontar una rehabilitació que duraria quasi vuit mesos. Més tard, quan va reaparèixer en el Nacional de l’any següent, una recaiguda en la zona operada li va impedir continuar en la competició. Novament, recuperació i moltes dosis de paciència per a tornar als tatamis. Ja en 2017 ha aconseguit enfundar-se el quimono en dos cites. Primer, al febrer, en la Supercopa d’Espanya absoluta de Barcelona, i fa solament tres mesos també en una Supercopa de la mateixa categoria a València que, a més, acabaria guanyant. Dos exàmens que han posat a prova el seu particular taló d’Aquil·les abans d’encarar el gran repte del curs per a Marc: el Campionat d’Europa sub 23, de l’11 i 12 de novembre, a Podgorica (Montenegro).
Com et trobes?
Em trobe molt bé. Després de l’última Supercopa d’Espanya, a València, hem estat entrenant en un stage europeu a Roma, amb judoqus internacionals d’alt nivell. Cada vegada estic amb més confiança. I el meu muscle sembla que, per fi, deixa d’emprenyar-me.
Quin és l’objectiu que et marques en l’Europeu sub 23?
Aspire al màxim, però he de pensar combat a combat i, sobretot, donar el 100% de mi. Després de més de 2 anys amb lesions, recaigudes, infortunis i falta de continuïtat, és fàcilment imaginable la motivació amb la qual vaig a afrontar el Campionat d’Europa sub 23. Tinc moltes ganes de tornar a portar-me una gran alegria sobre el tatami.
Enguany has decidit canviar de pes, has passat de competir en -81 kg a -90 kg, com portes l’adaptació a la nova categoria?
Sí, vaig decidir canviar de pes perquè el cos m’ho demanava, portava molt de temps competint en 81 i havia de baixar molt de pes. Cada dia em trobe més còmode.
A més a més, este és el teu primer any en categoria absoluta. En 2016 i 2017 eres júnior i, ara, ja competeixes contra els majors, com afrontes tants canvis en un mateix curs?
Amb la millor actitud possible, amb màxima il·lusió i entrenant de gom a gom dia a dia. Sempre m’he considerat una persona optimista i em quede amb la part positiva. Enfrontar-me als millors, la qual cosa m´espera en tres setmanes a Montenegro, és un repte per a mi.
