Constant, generosa en l’esforç, una mica tossuda i bastant impacient. Amb estes paraules es defineix a si mateixa María Victoria Serrano (Elx, 1997/06/1997), la nova campiona d’Espanya júnior de judo en la categoria de menys de 70 kg. El passat cap de setmana, l’esportista il·licitana va reconquerir el trono aconseguit en 2015 i perdut un any després. Una fita que la reafirma en l’exitosa trajectòria que descriu durant els darrers cursos. No debades, des de 2014, ha acumulat set títols en tot tipus de certàmens. Ara, es traça com a objectius dos grans reptes: disputar el Campionat d’Europa i el Mundial júnior
Acabes de recuperar la corona nacional junior que vas aconseguir en 2015 i se te va escapar el passat any. Com afrontaves el Campionat d’Espanya i com vas viure la competició?
Arribava amb molta motivació i responsabilitat. Volia acomiadar-me de la categoria júnior recobrant el títol que no vaig poder retenir l’any passat. El vaig aconseguir, que és l’important, però reconec que, durant la competició, les sensacions no van ser del tot bones. En tot cas, considere este or com un premi mereixcut, però també com el punt de partida d’un any en el qual vull fer un salt molt gran.
Per on passa eixe salt? Quines són les condicions que han de donar-se per a considerar que la teua progressió és un fet?
Bàsicament, per aconseguir la classificació per a l’Europeu júnior de setembre i per al Mundial júnior d’octubre. Si abaste els dos passaports (o, almenys, un), faré un bon balanç de la temporada.
I de què depèn? Què has de fer per a estar present en una o en les dos competicions?
He d’aconseguir dos medalles en les diferents proves internacionals que es disputen des d’ara fins al juliol. Crec que estic en condicions de fer-ho. Diríem que, amb l’or al Campionat d’Espanya, he donat un primer pas, però encara he d’acumular més mèrits. Reitere, ho veig relativament factible.
A hores d’ara, quin diries que és el teu punt fort o la teua principal virtut, i quina diries que és la teua major debilitat sobre el tatami?
El meu punt fort es basa en el cos a cos. Crec que, quan més contacte hi ha i més dur és un combat, més competitiva sóc. Per contra, crec que he de millorar en aspectes mentals o psicològics. A banda de ser més freda i calculadora, he de guanyar en confiança i en seguretat en mi mateixa.
Per últim, dis-nos una afició, una virtut i un defecte personal, i un somni
Un dels meus hobbys pot sonar estrany, però m’agrada llegir sobre matemàtiques i borsa; crec que tinc la virtut de ser constant, generosa en l’esforç i una mica tossuda, quan vull alguna cosa, no paro fins aconseguir-ho i ho dono tot per a això; si em preguntes per un defecte, et diré que sóc molt impacient i impetuosa. I un somni, no pot ser un altre: ser olímpica algun dia.
