No hi ha res més bonic que posar un somriure a tot el que fas cada dia en la vida perquè açò significa que disfrutes i eres feliç. Este lema l’aplica a la perfecció la judoka Marta Ortiz. Ella, és sens dubte, l’etern somriure del Projecte FER.
Un estat d’ànim que intenta posar tant en els bons moments com en els roïns. I d’acò últim dona fe la persona que millor la coneix: la seua germana Maria i amb la qual va mantindre una carinyosa conversació en l’últim capítol d’Entrevistes FER-Crec en tu.
En esta conversació les dos germanes mostren la intensa complicitat que existeix entre elles. Les dos comparteixen la mateixa passió pel judo, un esport que consideren addictiu i al qual dediquen moltes hores juntes damunt el tatami. Un tatami en el qual ha aprés valors tan importants com l’esforç, el treball, la constància o la superació i que també aplica en la seua vida no esportiva.
Precisament d’acò últim la judoka FER sap molt, ja que com diu la seua germana María en l’entrevista, ha demostrat ser tot un exemple de superació. Fa un any a Marta Ortiz li van diagnosticar un problema renal que la va obligar a deixar els tatamis. Els metges i moltes altres persones li van aconsellar que s’oblidara del judo i es dedicara a altra cosa. Però Marta Ortiz no estava disposada a deixar de fer el que més li agradava en la vida. I amb lluita, sacrifici i superació ha aconseguit tornar a gaudir damunt un tatami junt a la seua germana.
En eixa lluita el suport de la seua germana ha sigut incondicional, ja que aquesta sempre ha estat al seu costat en tot moment. I també el Projecte FER, com vol recalcar l’esportista FER. “Quan em vaig enterar que tenia eixa malaltia ja m’havien comunicat que anava a formar part del Projecte FER. Aleshores vaig contactar amb ells i lis vaig dir que no sabia si anava a tornar i que seria millor que apostaren per altra persona perquè fer-ho per mi era una errada. Però ells em van dir que al Projecte FER no s’apostava tan sols per esportistes sinó també per persones. Eixe suport també m’ha ajudat molt i mai ho vaig a oblidar”.
Un recolçament, que com ella diu, li van mostrar sense conéixer-la de res, pel que ara treballa dur per tornar-lis tota la confiança depositada en forma d’èxits. El seu principal repte ara apunta fins al Campionat d’Espanya del pròxim any, on espera alçar-se amb el títol. A més, serà la seua última temporada com a júnior i espera fer-ho el millor possible per a poder entrar per la porta gran en la categoria absoluta i així poder aspirar a competir en grans cites europees.
