Dos mesos. Este és el temps que falta perquè se celebre el Campionat del Món de gimnàstica artística de 2019 (Stuttgart, 6-13 d’octubre). L’esdeveniment, ja per si mateix espectacular i atractiu, es presenta, en esta ocasió, transcendental. Dirimirà quins dotze països accedixen als Jocs de Tòquio 2020. En realitat, quins nou països, perquè ja estan classificats la Xina, Rússia i el Japó. Després de la seua absència en Rio 2016, l’equip masculí espanyol somia ser un dels 9 conjunts que aconseguisquen el preat i anhelat passaport olímpic. No serà fàcil. Gran part de les opcions del combinat nacional passen per les prestacions que oferisca Néstor Abad, el gimnasta espanyol més complet del moment. L’esportista FER sí que va estar a Rio de Janeiro, però només en la competició individual. Ara, aspira a liderar la classificació del conjunt masculí cap a Tòquio. A dos mesos del certamen mundialista, així s’expressa el gimnasta d’Alcoi.
Ser un dels 12 millors en la classificació per conjunts. En realitat, hi ha 9 places disponibles. Però com que la Xina, Rússia i el Japó (els tres països que van aconseguir el bitllet olímpic en el Mundial de Doha de 2018) quedaran, amb tota seguretat, entre els 12 primers, nosaltres hem de ser un dels 12 millors a Stuttgart.
Sóc optimista; prudent, però optimista. Si agafem com a referència el Mundial de 2018, on vam acabar onzens, estarem a la frontera entre aconseguir-ho o no. Som un equip jove, però tenim un any més d’experiència. Per tant, aposte per nosaltres. A Doha, en cada aparell (en total, en són 6), actuaran quatre gimnastes per país. Computaran per a la competició per equips les tres millors notes. La pitjor serà descartada. La suma d’estes tres notes en cada exercici determinarà la classificació i la nostra posició.
Òbviament, el primer objectiu és aconseguir estar entre els 24 millors i disputar, de nou, la final de l’all around. Crec que este objectiu és relativament accessible. Després, una vegada entre els 24 millors, acabar onzé en un campionat del món sona molt bé. No m’importaria repetir eixa posició. Però sincerament, i sense excés d’eufòria, crec que puc millorar-la.
Sí, estic treballant per a incrementar la dificultat en tres exercicis: en paral·leles, en salt i en cavall amb arcs. Només amb això, ja puc sumar un punt més en la valoració global. Per això, les meues expectatives i esperances són superar l’onzena posició que vaig aconseguir en el Mundial de l’any passat.
És cert que en les últimes competicions he brillat especialment en eixos tres aparells. Ara, estic intentant perfeccionar el sòl i, sobretot, el cavall amb arcs, l’exercici que més m’està costant clavar en els últims tornejos. Respecte als esdeveniments que tinc previst disputar abans de Stuttgart, bàsicament destaca la Copa del Món de París, a mitjan mes de setembre.
.
