El “bo” d’un any esportiu negatiu és que el següent curs només pot anar a millor. Tan donat a les tècniques de relaxació, a la meditació, a vore sempre el costat optimista de les coses, Néstor Abad encara este nou exercici amb l’esperança, quasi la convicció, que la seua sort, esquiva en 2017, canviarà. Durant el passat any, el gimnasta d’Alcoi, de 24 anys, va encadenar tot tipus de desventures i fatalitats. Unes molèsties a la clavícula li van penalitzar en el Campionat d’Europa de Romania (el seu millor resultat va ser una 17a plaça en l’exercici de terra); li van impedir disputar el Nacional absolut; i li van condicionar en el Campionat del Món de Canadà (la seua millor actuació va arribar amb un 23è lloc, també en sòl). A més, al novembre, una caiguda en ple entrenament, li va provocar la fractura d’un dit de la mà dreta i li va lesionar una costella.
Transcorreguts ja uns mesos de tota esta successió de contratemps, Néstor Abad mira al futur amb il·lusió. Camí a l’equador del cicle olímpic, i amb el punt de mira en els Jocs de Tòquio 2020, l’esportista alacantí sap que afronta un any decisiu. En territori domèstic, ha de reafirmar-se com el principal referent de la gimnàstica artística nacional i ha de respondre a la seriosa competència que representa el jove Joel Plata, únic gimnasta espanyol que es va classificar per a la final de all around, o concurs complet, del Mundial de Canadà. Lluny de les nostres fronteres, Néstor està obligat a fer un salt de qualitat. A plasmar en una cita de categoria tot el potencial que se li atribueix. Dos noves oportunitats se li presenten enguany: l’Europeu de Glasgow, a l’agost, i el Mundial de Qatar, a l’octubre.
Abad sap quin és el mirall en el qual ha d’inspirar-se: la sisena plaça obtinguda en el concurs complet dels primers Jocs Europeus disputats de Bakú en 2015, el seu millor resultat internacional en categoria absoluta fins a la data. El gimnasta alacantí no és cap neòfit a l’hora de sobreposar-se a les ratxes negatives que ofereix l’esport. Si va ser capaç de superar dos gravíssimes lesions de genoll en els anys 2012 i 2014, pot perfectament reorientar la seua carrera esportiva, i certificar el molt i bo que se li pressuposa. Abans d’assaltar les competicions, haurà de decidir si manté l’alt nivell de dificultat que presidien els seus exercicis durant l’any passat o si, per contra, opta per ser més conservador i menys ambiciós.
El que no ofereix cap dubte és que la seua legió de seguidors (un altre estímul per a l’alacantí) esperen ansiosos una gran campanada esportiva del seu ídol. Néstor és un gimnasta mediàtic. Així es reflecteix en les xarxes socials, en què el d’Alcoi té tanta activitat com seguiment. Ara, aspira a correspondre tanta fidelitat i confiança. Per a això, només demana salut. La resta ja ho posarà ell.
