Abans de la irrupció de la pandèmia, Abad, de 27 anys, només va disputar (a principis de març) la Copa del Món, que es va celebrar a Chicago. Amb la reactivació de l’activitat, el gimnasta alacantí només ha estat present (en concret, el dissabte 21 de novembre) en una jornada de la lliga alemanya, en la qual Néstor participa des de fa quatre temporades amb el conjunt del Wetzgau. Ara, es disposa a afrontar este nou Campionat d’Espanya amb la il·lusió d’un principiant i amb ganes de plasmar en bons exercicis tot el treball realitzat durant un any tan complicat. Absents, per lesió, Joel Plata i Alberto Tallón, l’esportista d’Alcoi és clar favorit, per davant d’altres competidors com Thierno Boubacar, Adrià Vera o Nicolau Mir. Així s’expressa Néstor Abad.

No sé si el més especial, però sí que és, per descomptat, el més atípic i estrany. Sense públic, amb restriccions, amb protocols molt estrictes, sense a penes competir durant quasi tot l’any… Però així i tot, tinc moltes ganes de disputar-lo.
L’afronte amb moltíssima il·lusió, amb una gran motivació. Necessite tornar a competir. Des de fa uns mesos, els entrenaments han sigut molt positius. I fa pocs dies, el dissabte 21 de novembre, després de 10 mesos, vaig reaparéixer per a competir en la lliga alemanya, on vaig experimentar bones sensacions.
No hi ha massa canvis en els meus exercicis, però sí que he incorporat un poc més de dificultat i exigència. Espere provar-los els dies previs i, si tot va bé, mostrar-los en el Campionat d’Espanya.
Sé que soc el favorit, però tampoc m’obsessione amb el fet de ser, de nou, campió d’Espanya
Néstor Abad
Sé que soc el favorit, però tampoc m’obsessione amb el fet de ser, de nou, campió d’Espanya. Vull emportar-me l’or, és clar, però, sobretot, aspire a disfrutar després de tant de temps sense competir i demostrar que em trobe en bon estat de forma.
Fins fa unes setmanes, era escèptic, però ara, amb totes les notícies que arriben des del Japó, tinc el pressentiment que es disputaran. No sé si amb més omenys restriccions (intuïsc que n’hi haurà), però se celebraran. En realitat, més que un pressentiment, el que tinc és una il·lusió incontenible que se celebren per a complir el meu gran somni i mostrar la meua gimnàstica més bonica.