Ressorgiment, renaixement, rellançament… Qualsevol d’estos termes definix a la perfecció el curs 2015 de Néstor Abad (Alcoi, 29/03/1993). Després de patir dos gravíssimes lesions de genoll en els anys 2012 i 2014, l’alacantí representa el millor exemple de com eixir reforçat d’amargues experiències. Aquelles desgràcies el van fer més pacient, més madur, més fort. I el més important, van respectar el seu enorme talent. Amb el passat com un recordcada volta més difús, l’atleta FER gaudix ara d’un moment esportiu i anímic molt dolç. Després de la sisena posició abastada fa poques setmanes en els primers Jocs Europeus de Bakú, Néstor s’ha proclamat este passat dissabte campió d’Espanya de gimnàstica artística en el concurs global dels sis aparells. Un or que el consagra com un valor molt sol.lid, com un apreciat actiu de npresent i de futur. El seu següent desafiament se situa en Glasgow amb el Campionat del Món. Serà en octubre. Una fita decisiva per a aconseguir el seu gran objectiu: la presència en els Jocs Olímpics de Rio 2016.
Néstor Abad ja havia aconseguir èxits en etapa junior en 2010 (campió d’Europa en anelles o les tres medalles en els Jocs Olímpics junior), però les lesions t’havien impedit brillar en categoria absoluta. Per fi han arribat estes alegries. Te trobes en el millor momento de la teua carrera?
Després de les lesions, sí. Travesse el moment més dolç de la meua trajectòria. I no només pels resultats, que són bons, també pel meu estat anímic
Podriem dir que representes un bon exemple de com eixir reforçat de dures experiències?
No sé si sóc un bon exemple, pero tot el que me va pasar m’ha fet més fort. En el momento en que patixes les desgràcies, t’enfonses, ho veus tot fosc i perdut. Però amb el pas del temps, extraus conclusions positives. A mi, les dos lesions m’han permés aprendre, valorar les coses bones i dolentes, ser més pacient, ser més dur a nivel psicològic.
Per damunt d’estos brillants, ¿el millor de tot es que no patixes cap seqüela ni mental ni física de la doble lesió de genoll patida?
Anímicament, cap. Estic ple de confiança i seguretat perquè el genoll està responent molt bé. Físicament, llevat d’alguna molestia molt lleu i molt esporádica, tampoc tinc queixa. Estic content.
Sisé en els Jocs de Bakú fa poques setmanes, campió d’Espanya este passat dissabte. I les dos fites aconseguides en el concurs global dels sis aparells. Es pot concloure que eres el gimnasta nacional més complet de l’actualitat…
Per resultats, sí, clar. Però no puc confiar-me, perquè les diferències són mínimes respecte de companys com Fabián González o Rubén López. La gimnàstica espanyola té un alt nivel i molta competencia.
Següent desafiament, la gran cita de l’any, el Campionat del Món en Glasgow el proper mes d’octubre. Encara falten 3 mesos, però qué amb quins resultats te sentiries satisfet?
A nivell col.lectiu, quedar entre els 8 primers en la competició per equips amb la selecció espanyola per a accedir directament als Jocs de Rio. I a nivel individual, ja signaría clavar-me entre els 24 gimnastes que disputaran la final del concurs global dels 6 aparells. I si, a més, aconseguixc en la final d’algun aparell (la disputen huit), ja seria tot un èxit.
D’altra banda, què heu de fer, tant a nivel col.lectiu amb la selecció com a nivell individual per a aconseguir el passe als Jocs de Rio 2016?
Molt fàcil. Si la selecció espanyola acaba entre les 8 primeres en el Mundial de Glasgow, ja som olímpics. Si quedem entre el 9 i el 16, cal anar a un Preolímpic, previst en Brasil per al mes de febrero i en el qual es distribuixen altres 4 passaports per a Rio 2016.
Per últim, consideres que te falta molt per a competir de tú a tú amb els grans d’Europa o del món, o només és qüestió de dotar de més dificultat als teus exercicis?
Efectivament, he de pujar la dificultat i l’exigència dels meus exercicis. I ho faré. To tés qüestió de temps, d’entrenament, de més competicions,l de més experiencia, de més hores de vol i també de més confiança
