“El gurú de los saltos”, “el mago del triple”, “el siciliano socarrón”… Són alguns dels epítets o qualificatius que la premsa especialitzada en atletisme ha dedicat a Claudio Veneziano. Este italià naixcut a Siracusa (Sicília) fa 53 anys va aterrar en Castelló en 1995. En aquell moment, Pablo Torrijos, un dels atletes espanyols de l’actualitat, sols tenia 3 anys. Ara, dos dècades després, i amb Veneziano plenament integrat en la Comunitat Valenciana, l’entrenador transalpí coordina un dels bressols del triple salt més fèrtils, respectats, admirats, prestigiosos i prolífics de tota Europa, el del Platges de Castelló. El seu treball, la seua experiència i la seua saviesa han trobat, per fi, projecció i ressò mediàtic en les últimes setmanes amb motiu de l’explossió del saltador FER, flamant subcampió d’Europa en pista coberta amb 17,04m, nou record nacional. Ara per ara, tots dos formen un binomi triomfal. Així veu Claudio Veneziano el seu deixeble.
Després de les últimes actuacions de Pablo, i després de botar per dos voltes més de 17m en apenes dos setmanes, fins on pot arribar el saltador FER?
No és fàcil contestar esta pregunta. Fa 3 setmanes, haguera dit que podia arribar fins 17m, però ara han canviat els plans. No me atrevisc a precissar una distància concreta. No és senzill quantificar les opcions reials de Pablo quan hi ha tantes variables en joc (per exemple, els 21 centímetres que va deixar-se abans de la taula en el salt que li va donar la plata en Praga). El que sí dic és que estos 17,04m no són encara el seu límit.
Però diga’ns una xifra. Creu que Pablo pot arribar fins els 17’20?
Sí. De moment, m’atrevisc a dir que pot arribar als 17,20m (rialles)
Després de la plata europea en pista coberta, l’afició espera que Pablo puge al podi en el Campionat del Món a l’aire lliure de Pekín en agost…
Pas a pas. En triple salt, un Europeu i un Mundial no tenen res a vore. En Pekín, caldrà afegir principalment cubans i estadounidecns. El nivell i l’exigència són majors. Cal ser realistes. Per a nosaltres, aconseguir la condició de finalista (acabar entre els 8 primers), ja seria tot un èxit.
¿És vosté el primer sorprés per esta eclosió del saltador FER?
Si sóc sincer, sí. Pablo porta treballant durant els últims anys amb molta professionalitat i exigencia. La seua ética de treball en el dia a dia és impecable. Esperava que fóra un bon any, pensava que podia superar el mur dels 17m, però reconec que no esperava una eclosió tan ràpida.
Destáque’ns virtuts i algun defecte, si es que el té, de Pablo a títol personal
Defectes, cap. De veritat, intente trobar-li’n algun, però no els detecte. I virtuts, moltes. És una gran persona, és humild, és treballador, és seriós, és constant, és metòdic, és professional…
¿I virtuts i defectes, o aspectes que pot polir, en el plànol esportiu?
És un excel.lent competidor. Sempre ho ha sigut, però ara que els focus l’apuntaven ho ha demostrat encara més. Ha abastat una gran maduresa i confiança, aspectes claus per a respondre a la pressió. Va evidenciar-ho en Praga. I sobre qué ha de millorar, no hi ha dubte: ajustar més el bot a la taula. Però això és un treball que ens correspon als dos, a ell i a mi.
¿És bon “alumne”, encaixa bé les seues correccions, observacions i crítiques?
Extremadament. És disciplinat i autocrític, valors molt importants per a seguir creixent.
Per últim, ¿qué opina Claudio Veneziano sobre el Projecte FER?
Només tinc paraules de reconeixement i agraiment. És una iniciativa fantástica que dóna tranquilitat, confiança i suport als esportistes valencians, tant en l’aspecte econòmic, com en l’anímic i personal. Ho dic amb coneixement de causa: el Projecte FER també es pot sentir partícep d’este èxit de Pablo Torrijos. Tant de bo esta relació continue molt de temps.
