Podria semblar un guió per a un llibre, però és una història reial. Els protagonistes del relat ho compartixen quasi tot en la vida. Tots dos van nàixer en l’any 84. Ella, un 19 d’abril; ell, un 14 de maig. Senten una passió incontenible pel judo. Els dos són llicenciats en Administració i Direcció d’Empreses. Encara que per diferents motius, tots dos tenen clavada una espina des dels Jocs de Londres 2012. Una ferida en l’ànima que els va fer plorar i que necessiten cicatritzar. Almenys, intentar-ho. Des del passat 8 d’abril, els dos són integrants del FER 2016. Ell s’incorpora com a novetat; ella complix la seua quarta temporada. I per si fora poc, són parella. Sugoi Uriarte i Laura Gómez acaronen el somni de competir junts en Rio 2016. De momen, ho faran en poques dates en el Campionat d’Europa de Kazan.
Lluitadora i combativa com poques, Laura Gómez tira de caràcter i esperit per a minimitzar, segons ella mateix reconeix, les debilitats que acumula. Des de l’estiu de 2012, quan va quedar-se a les portes de participar en els Jocs de Londres, la judoca valenciana ha arrancat pacientment totes i cadascuna de les fulles del calendari. Per moments, estos quatre anys se li han fet eterns. Hi ha hagut etapes en les quals l’horotzó de Rio 2016 no s’albiraba. Però davant els símptomes de desesperança, Laura Gómez tenia l’antídot precís. Imaginar-se en la desfilada inaugural. Somniar amb la seua presència en el tatami carioca. Han sigut quatre anys de viatges i més viatges; de sacrificis i desvetllaments. I la recompensa està ben próxima. Laura acarona l’objectiu. El pot setgellar en pocs dies en l’Europeu de Rùssia.
Per la seua banda, Sugoi Uriarte, naixcut a Vitoria ja fa quasi 32 anys, però afincat a València des dels 17, tampoc ha esborrat de la seua ment l’episodi que va patir en Londres. En realitat, en els Jocs de 2012 va viure tot tipus de sensacions. Expectació, emoció, joia, il.lusió, decepció. En poques hores, va deixar de ser anònim per al gran públic i va reunir molts espectadors davant de la televisió. Sobretot, a mesura que anava superant eliminatòries i va plantar-se en les semifinals. Fins en dos ocasions va tindre molt prop el podi olímpic. Finalment, va haver de confirmar-se amb el diploma. Les seues llàgrimes després de la derrota en el combat definitiu pel bronze van convertir-se en una de les principals escenes de la delegació espanyola en Londres. Ara, quatre anys més tard, amb molta més maduresa i experiència, totalment instal.lat en el cim internacional, i amb el billet per a Rio assegurat, es mostra ambiciós i aspira a medalla.
De camí a Brasil, tant Sugoi como Laura fan esta setmana escala en l’Europeu absolut de Kazán. Per a ell, el certamen continental és un assaig més abans de la gran cita de l’estiu. La tranquilitat de saber-se virtualment en Rio li resta dramatisme. Els seus millors resultats en un Campionat d’Europa absolut han sigut l’or en Austria 2010 i el cinqué lloc obtingut a Romania. Per la seua banda, per a Laura, el tatami rus es presenta decisiu per a signar el seu passaport olímpic de forma definitiva. La judoca valenciana te encaminada la classificació. Però la frontera és molt fina. La competència es ferotge. Si repetirá el bronze continental de 2013, s’acabaven les càbales i el patiment. El desenllaç promet.
