Liliana Fernández abandona la competició durant un any. Però per un motiu feliç. Sense lesions de gravetat, només una raó podia apartar l’esportista alacantina de la voràgine que tant l’atrau i li apassiona. I este escenari ha arribat. Liliana va a ser mare en pocs mesos. A les portes de endinsar-se en la seua desena temporada consecutiva al circuit mundial de vòlei platja, la component del Projecte FER obri un parèntesi. Durant 2017, els viatges, els avions i els hotels deixaran de formar part del seu dia a dia. L’atleta alacantina inicia una treva. Però advertix que lleugera i passatgera.
Encara que Liliana no competirà enguany, sí seguirà entrenant mentre el seu embaràs li ho permeta. Res de vida monacal. Per això, l’esportista FER ha recaptat tota mena d’informes i assessoraments mèdics, físics o nutricionistes. Com a atleta de màxim nivell, l’alacantina és conscient dels efectes nocius d’una interrupció, abrupta en la forma i prolongada en el temps, de l’activitat física. Però, a més, en el cas de Liliana, hi ha un component afegit: la passió per la seua modalitat, la devoció pel vòlei platja. Més que una simple pràctica esportiva, un estil de vida durant els últims anys i que, de moment, no es planteja abandonar de cap manera.
Perquè Liliana vol estar a Tòquio 2020. Encara que la cita olímpica de la capital nipona encara queda lluny en el temps, per a una guanyadora nata com l’esportista alacantina, és impossible oblidar plenament l’amargor vixcuda en els Jocs de Rio 2016. Tot i la brillantor i els mèrits acumulats en la fase de grups, malgrat les seues elevades expectatives, a pesar d’arribar en un gran estat de forma, va caure de forma dolorosa al primer encreuament al costat de la seu inseparable Elsa Baquerizo. Per això, vol disposar d’una nova i última oportunitat olímpica. Per a superar la fatídica frontera dels vuitens de final. Per a millorar la novena plaça ocupada tant a Rio com quatre anys abans a Londres.
Als seus 30 anys, Liliana Fernández conserva l’ambició i la motivació d’una principiant. I troba més motius per il·lusionar-se amb la participació a Tòquio 2020 en exemples i miralls com els de Maialen Chorraut, Marina Alabau, Teresa Portela i Gemma Mengual. Totes elles van ser mares poc després de finalitzar Londres 2012 i van arribar en plenitud de condicions a Rio 2016. L’esportista FER aspira a emular-en aquest nou cicle olímpic. Per això la seua insistència en parlar d’un retir passatger. Després del màgic moment de la maternitat, tornarà a retrobar-se amb les rematades i els bloquejos a l’arena. Esta vegada, amb un al·licient adicional: aconseguir que el seu futur nadó se senta orgullós de la seua mare.
