Pilota a l’aire per a Irene Garí

D’un extrem a un altre. De l’Oest a l’Est. De Texas a Atlanta. Éste és el trànsit que Irene Garí ha cobert en el seu quart any en els Estats Units. En apenes tres diez, este proper divendres, arranacarà la lliga universitària femenina americana de bàsquet (NCAA), i la jugadora d’Oliva, de 21 anys, inaugurarà una nova etapa en la seua trajectòria esportiva. Després de tres anys d’estada en la Universitat Texas El Paso, periode en el qual va graduar-se en Internacional Bussines, la valenciana canvia d’ubicació i d’equip. De Texas El Paso a Georgia Teach, un dels millors conjunts del campionat. Serà el seu quart any, i possiblement l’últim, en el pais nord-americà. Aprofitarà per a estudiar un Màster (Màster of Sciencie in Business Analytics) i  per a seguir creixent com a jugadora de bàsquet. A poques hores d’endinsar-se en un nou exercici, l’esportista FER ens parla de com es presenta la temporada i dels seus plans de futur.

A nivel esportiu, t’has traslladat de la Universitat Texas El Paso a Georgia Teach. En teoría, has donat un salt de qualitat i has arribat a un dels millors equips de la lliga universitària femenina…

Sí, el canvi ha sigut a millor. Conserve un molt bon record de la meua etapa en Texas, però Georgia Teach és una Universitat més gran en tots els aspectos. A més, competix en la millor conferència de la competició.

La Universitat de Georgia Teach pot ser inclús un dels favorits per a guanyar la lliga?

Guanyar la lliga són paraules majors. Hi ha molta competència, i molt de nivell i qualitat. Però veig un equip molt ambiciós i amb una gran mentalitat. De segur que estarem entre els millors.

Quina assistència enregistren els partits de la lliga universitària femenina? Sol anar prou gent a vore-vos?

Sí. M’han comentat que hi ha prou de seguiment i, el el nostre cas, ve molta gent a vore’ns. Tenim un gran suport de tots els estudiants de la Univerisitat. I a més, entre les famílies i moltes persones majors, detall que me crida prou l’atenció, me conten que les graderies acostumen a estar prou concorregudes. I això que el pavelló té una capacitat per a 9.000 espectadors.

Ésta es la teua última temporada en els Estats Units. Quan acabes este any, quins plans tens?

El que tinc clar és que este es el meu últim any en els Estats Units i en la lliga Universitària. A partir d’ací, el meu futur esportiu és encara una incógnita. El més normal es que comencé a jugar en Eurorpa. Itàlia és un dels països i lligues que més m’atrauen en este momento, però estic disposada a jugar en altre lloc. Si no pot ser en Espanya, estic preparada per a jugar en qualsevol lliga del continent europeu

Per últim, estem a poc més de mig any dels Jocs Olímpics 2016. Apostes per un podi de la selecció espanyola en Rio de Janeiro?

Sense dubte que aposte per elles. Estem davant una selecció espectacular amb un grup de jugadores magnifiques. Estic convençuda que els últims grans èxits interacionals en Europeus i Mundials van a ser rubricats amb un podi el proper any en Rio.