Tornen els girs més espectaculars, les piruetes més impactants, els equilibris més sorprenents, els vols més fascinants … Després dels Jocs Olímpics de Rio 2016, la gimnàstica artística reprèn el seu dinamisme amb la disputa de les Copes del Món. Com la celebrada el passat cap de setmana a Cottbus, Alemanya. Una de les més cèlebres del calendari internacional. El lloc en el qual Néstor Abad va patir el 2014 la seua segona gran lesió en el seu genoll dret. Només han passat tres anys, però allò sembla la prehistòria. Des d’aquell contratemps fins a l’actualitat, en la vida del representant FER s’han succeït els esdeveniments, personals i esportius, a una velocitat de vertigen. Va ser pare, es va implicar al màxim en promocionar la seua disciplina a través de les xarxes socials, es va consagrar com el millor gimnasta espanyol del moment i va participar en els seus primers Jocs Olímpics a Rio.
Camí dels 24 anys, els complirà al març de 2017, Néstor Abad es va quedar amb ganes de més a Rio 2016. Al final, va haver de conformar-se amb una trentena plaça a la suma dels sis aparells i amb el divuitè lloc, el seu millor registre, en l’exercici de barra fixa. “Ja m’ho imaginava, però cal estar en uns Jocs per a certificar la seua grandesa. És una experiència inigualable”, assenyala l’esportista d’Alcoi. Potser per això, respon amb una fermesa aclaparadora quan se li pregunta pel proper cicle olímpic: “encara falta molt, en quatre anys poden passar moltes coses, però el meu horitzó apunta a Tòquio 2020. Si em respecta la salut, hi aniré. Este és el meu somni i la meua destinació. Si aconseguixc classificar-me, arribaré en millors condicions que a Rio. Tindré 27 anys, estaré en plena maduresa esportiva, amb més experiència, amb més bagatge i, espere, amb una preparació més completa”, explica Néstor Abad.
El seu pas per la Copa del Món de Cottbus, una competició d’un apreciable nivell participatiu, ha oferit bons resultats. Es va enfrontar a dos exercicis, anelles i barra fixa. I en totes dos modalitats va arribar a la final i va ocupar sengles cinquenes places. “El retrobament amb l’alta competició ha resultat molt positiu. He experimentat bones sensacions. I ja arrisque molt més. Per exemple, en la disciplina d’anelles em vaig atrevir amb la mateixa eixida en la qual em vaig lesionar el 2014. He perdut la por, he guanyat en confiança i seguretat. Estic content. Em sent bé i crec que vaig pel bon camí”, afegeix, optimista, el component del Projecte FER.
Vegetarià en la seua alimentació des de fa 4 anys (“ho noto per a bé, el meu cos ho agraix”, apunta), Néstor Abad dedica quasi tot els dies un temps de la seua jornada a la difusió de la gimnàstica artística, “esta modalitat que tant agrada a la gent, així m’ho transmeten, però que només és notícia cada quatre anys”, explica l’esportista alacantí. Convertit en el millor gimnasta nacional durant els dos últims cursos, per a Néstor, l’exercici 2017 presenta dos grans cites: el Campionat d’Europa d’abril a Romania i, sobretot i com a traca final de l’any, el Campionat del Món d’octubre al Canadà.
