Torn, de nou, per a les redsticks. Un mes i mig després d’adjudicar-se a València les Women’s Series Finals i, per tant, de fer un pas de gegant cap als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, la selecció espanyola femenina d’hoquei herba torna a l’acció. En este cas, per a disputar el Campionat d’Europa (16-25 d’agost, a Bèlgica). El certamen continental constituïx la primera oportunitat d’aconseguir la classificació directa per als Jocs Olímpics de Tòquio. L’opció, no obstant això, es presenta extremadament complicada. Només el campió obté l’únic i preat bitllet. Encara que el combinat nacional sap que el seu gran moment arribarà en l’eliminatòria decisiva d’octubre, que quasi segur serà a Espanya i a València, les redstick sacudixen a Bèlgica, seu de l’Europeu, disposades a continuar creixent i a certificar que el bronze mundialista del passat any no va ser per casualitat. A quatre de dies d’iniciar el seu cinqué Campionat d’Europa amb la selecció espanyola, l’esportista FER Lola Riera ens atén
Amb moltes ganes de demostrar que continuem creixent. Som conscients que ser campiones d’Europa i aconseguir l’únic passaport directe per als Jocs de Tòquio 2020 és tremendament complicat. El nivell és altíssim. Només cal recordar que el podi del Mundial de 2018 va ser copat per equips europeus: Holanda, Irlanda i Espanya. Però sí que volem confirmar que som competitives i podem tutejar a qualsevol.
.
Participen huit seleccions, distribuïdes en dos grups de quatre. Nosaltres compartim grup amb Holanda, Bèlgica i Rússia. Hem de quedar entre les dos primeres per a accedir a les semifinals. Per a aconseguir-ho, haurem de guanyar a les campiones del món, Holanda, o a les amfitriones, Bèlgica. El repte és duríssim.
Així és. Ja han passat molts anys. Quan més a prop vam estar de les medalles va ser en 2011 i 2015. En els dos campionats d’Europa, vam arribar a les semifinals, però vam perdre tant les semis com el partit pel bronze. Al final, vam ser quartes. Reitere, anem amb molta ambició i amb l’objectiu de demostrar que la tercera plaça en el Mundial del passat any no va ser un miratge.
No. Una cosa és jugar sense tanta pressió i sabent que tenim este comodí a l’octubre, i una altra, que eixa carta de la qual disposem ens puga portar a la relaxació. Un campionat d’Europa s’afronta amb la màxima concentració o ambició. Encara més, és quasi segur que l’emparellament decisiu per a anar a Tòquio serà a Espanya. És quasi segur, però no és del tot segur. La manera de garantir-nos-ho és fent-ho bé en este Europeu i sumar nous punts de cara al rànquing mundial.
Percep que sóc una de les veteranes… (rialles). La veritat és que ja porte uns anys i uns quants tornejos amb la selecció, però este equip funciona com un conjunt, com un bloc. Este és el nostre gran secret en els últims anys, treballar totes en la mateixa direcció. Això sí, espere aportar la meua experiència en moments especialment clau de certs partits i a l’hora d’ajudar les companyes més jóvens.
