Hi ha dates que es converteixen en indelebles. Que romanen durant molt de temps a la retina i a la memòria. Per a Rafa Andarias, el passat 29 octubre 2016 ja és una jornada inesborrable. És el dia en que va arribar el triomf més rellevant de la seua carrera esportiva: campió d’Europa de vela paralímpica a la classe 2.4mR. A més, a València, la seua segona casa després de la seua Xàbia natal. Un triomf no apte per a cardíacs. Resolt per un marge molt estret. Cinc dies després d’esta brillant fita, l’esportista alacantí continua rebent felicitacions i assaborint l’èxit. No és per menys.
“Va ser una competició trepidant, una setmana de bojos”, rememora el regatista FER. “A l’inici de l’última jornada, igual podia ser cinquè que proclamar-me campió continental. Finalment, el desenllaç va ser el millor possible. Em vaig penjar l’or perquè havia acumulat més primeres posicions en el còmput global del Campionat. Em vaig emportar una tremenda alegria”, afegeix Andarias, que va encapçalar el podi per davant del francès Kevin Cantin, segon, i del murcià Antonio Maestre, tercer. Tota una recompensa als 15 anys dedicats a la vela.
Fins al moment, el millor registre aconseguit per Rafa Andarias havia estat la quarta plaça obtinguda en l’edició d’esta mateixa competició de l’any 2014. La corona continental aconseguida fa pocs dies a València no només representa la millor rúbrica possible a un altre exercici intens i exigent . A més, suposa la seua particular reparació després del buit que li va produir l’absència dels Jocs Paralímpics de Rio. “La decepció per no viatjar al Brasil va ser gran, però esta alegria mitiga una miqueta aquell desencant”, apunta l’esportista alacantí, que enguany va finalitzar segon el Circuit Iberdrola de vela paralímpica i va concloure en la novena plaça al Campionat del Món, certamen disputat durant el passat mes de maig a Holanda i que va reunir un total de 30 participants.
Tot i que la vela desapareix del programa dels Jocs Paralímpics de Tòquio 2020, Rafa Andarias no perd ni una mica de la seua motivació i il·lusió per a l’exercici 2017. “S’ha tancat un cicle. Lamentablement, el meu esport no estarà a Tòquio 2020, però continue ple d’ànims i il·lusions. No m’agradaria retirar-me sense competir en uns Jocs. Caldrà esperar a 2024″, apunta el regatista alacantí. De cara a la propera temporada, els objectius són ambiciosos. Ell mateix els enumera: “reconquistar el Circuit Iberdrola a Espanya, defensar el títol continental aconseguit fa pocs dies i donar un salt qualitatiu en el Campionat del Món, competició que podria celebrar-se a València. Hi ha opcions que així siga. Tant de bo es confirme”, explica l’esportista FER, per a qui la vela és més que una afició. Constituix una passió. La millor medicina per minimitzar la seua diversitat funcional.
