“Colp d’efecte” i “arts marcials… i triomfals”. Així començaven dos de les últimes quatre Cròniques FER. Concretament, les dels dilluns 23 d’octubre i 13 de novembre. Dues redaccions que glossaven els èxits dels esportistes del Projecte FER i en les quals hi havia un denominador comú: els triomfs de Raúl Martínez (27/06/1991, Elx). Un taekwondista que, als seus 26 anys, està passant per un dels millors moments de la seua carrera.
Plata en la Universiada de finals d’agost en Taipei, i sengles bronzes en el Grand Prix de Londres i l’Obert de Croàcia. És a dir, tres podis en les últimes quatre competicions. Travesses el millor moment de la teua vida esportiva?
No sé si és el millor moment de la meua carrera, però la veritat és que em trobe molt bé. Estic aprofitant els anys d’experiència juntament amb l’intens entrenament que duem a terme en el CAR de Madrid. Tot açò està donant com resultat aquest gran moment.
No és el primer any que aconsegueixes grans resultats. Per exemple, vas ser bronze en la Copa President d’Europa en 2016, i vas aconseguir quatre medalles d’or en sengles tornejos internacionals en 2015. Però no consideres que encara et falta un gran èxit en un Europeu o un Mundial?
És cert. Aqueix és l’assoliment que se’m segueix resistint, guanyar una medalla en una gran cita. Tinc ganes i il·lusió per aconseguir-la en el pròxim Campionat d’Europa (Kazán 2018). Per a açò, estic entrenant dur i donant el màxim.
Actualment ocupes el número 23 del rànquing olímpic i el 21 del rànquing mundial. Crees que ja estàs en l’elit de la teua categoria (menys de 80 kg)? Que pots lluitar, de tu a tu, amb els millors?
Per descomptat, considere que puc plantar cara a qualsevol rival del rànquing, també als millors, i així ho he demostrat enguany: a Las Vegas -medalla de bronze en l´Open de la ciutat nord-americana al febrer-, Taipei, Londres o Croàcia. No em veig inferior a ningú, encara que el nivell és altíssim.
Els sis primers del rànquing olímpic van directes als Jocs Olímpics. La resta de taekwondistes disputen un preolímpic, en cada continent, en el qual es classifiquen l’or i la plata. Tòquio 2020, veus més a prop el teu debut en uns Jocs Olímpics?
És molt difícil, però és el gran objectiu. De moment està lluny, queda molt, però estic en el camí adequat per a aconseguir-ho.
