Els anys preolímpics acostumen a ser sinònim de vertigen, exigencia i ritme infernal per a molts esportistes. Per contra, són incompatibles amb conceptes com treva, descans o parèntesi. D’això poden donar fe Raúl Martínez i Daniel Ros, dos taekwondistes del Projecte FER, immersos en una vorágine per a intentar materialitzar el somni d’estar en Rio 2016 el proper estiu. Tots dos van començar a competir molt prompte. Tant com febrer. Han estat en el Campionat del Món de Rússia. Han disputat els Jocs Europeus de Bakú. Han participat en la Universiada de Corea. I l’any encara no ha conclòs. L’agenda seguix oberta. El frenesí continua. Pròxima parada, Moscou.
Tant Raúl com Daniel es desplacen fins la capital de Rússia per a particpar en un Grand Prix, la segona competició que més punts repartix durant este 2015 després del Mundial. El primer en entrar en acció, ho farà este divendres 14 d’agost, serà Daniel Ros, de 21 anys. L’esportista de Catral (categoria de pes corporal de mes de 80 kg) va ser cinqué en el Mundial i medalla de bronze en Bakú. “Estic molt satisfet amb el meu rendiment durant este 2015. He creixcut molt. Note que he millorat, però encara queda molt de camí per recorrer”. L’alacantí ocupa la vint-i-cinquena posición en la seua categoria.
Un dia més tard, dissabte 15 d’agost, será el torn de Raúl Martínez. L’ilicità, que va començar pletòric l’any, no va poder brillar ni en el Campionat del Mon ni en els Jocs Europeus. En els dos casos, va caure eliminat en la ronda de huitens de final. Recuperat mentalment d’estes decepcions, l’esportista FER acudix a Moscou amb la il.lusió i els ànims absolutament revitalitzats. “De momento, li pose un 7 a la meua temporada. Tinc moltes ganes de reivindicar-me de nou i de tornar a fer una gran competició. Viatge a Rússia amb molt bones sensacions”, apunta un Raúl Martínez situat en este moment en la setzena posición de la seua categoria, menys de 80 kg.
Després de Moscou, tant Daniel com Raúl encara afrontaran nous reptes. En concret, altres dos Grans Prix. En setembre, en Turquia. I en octubre, en Manchester. Si a la conclusió d’estes tres proves són capaços d’estar entre els 8 primers del món en les seues respectives categories, es classificarien per a les Sèries Mundials, previstes per a Mèxic en desembre. I el més important, acaronarien la seua presència en els Jocs Olímpics de Rio. Per tant, per a tots dos, a Brasil s’accedix via Moscou, Istanbul i Manchester. Els propers dos mesos es presenten decisius.
