Transcorreguts quasi tres mesos des de la conclusió dels Jocs Paralímpics de Rio 2016, arriben a la seua fi els períodes d’introspecció. De reflexió. És el moment de prendre decisions per a orientar el rumb de cara al nou cicle olímpic. Seguir competint al màxim nivell o deixar de fer-ho; plantejar-se arribar a Tòquio 2020 o descartar recórrer la totalitat del cicle olímpic. En qualsevol dels casos, eleccions transcendentals no exemptes de dubtes, d’incerteses. Qui ja ho té absolutament clar, o quasi, és Ricardo Ten. El llorejat nadador adaptat valencià va a continuar enganxat a l’esport. I no només per a seguir practicant-ho per pura afició. També per a endinsar-se en noves disciplines que li permeten l’opció de plantar-se en els Jocs de Tòquio. Encara que Ricardo, de 41 anys, va a mantenir el seu idil·li amb la natació, té previst compaginar la piscina amb la bicicleta. Amb el ciclisme. La seua altra passió
Han passat ja quasi tres mesos des de la tornada de Rio 2016. Ja tens totalment clar el teu futur esportiu?
Pràcticament. A la meua edat, ja no es poden fer planificacions a llarg termini. Cal marcar-se objectius en períodes més curts i concrets. De moment, seguiré nadant, però no amb la cadència i freqüència dels últims anys. Per contra, vaig a intensificar el meua contacte amb el ciclisme.
Vol dir això que et podríem veure en els Jocs de Tòquio 2020 damunt d’una bicicleta, ja siga al velòdrom o en la ruta?
És una possibilitat. Encara llunyana, encara remota, però una possibilitat. El que sí puc dir és que he estudiat i consultat les diverses opcions i categories del ciclisme paralímpic, i que enguany, com a mínim, tinc la intenció de disputar el Campionat d’Espanya de pista i ruta. A partir d’ací, només el temps dirà fins on puc arribar i si té sentit la meua aposta.
I la natació? En quin lloc queda en el teu ordre de prioritats? La natació va a mantenir-se en el meu dia a dia, però sense la intensitat dels últims 20 anys. Ja no serà la meu principal obligació. Sóc conscient que la meua etapa d’esplendor ja ha conclòs. Cal ser realistes. Amb tot, conserve l’objectiu de classificar-me per al Campionat del Món que se celebra a Mèxic el proper mes d’octubre. Però sense les urgències i els esforços dels últims anys. Si arriba, perfecte; si no, no passa res. Per cert, si cualla la teua immersió en el ciclisme paralímpic, hi ha una possibilitat molt real que et incloguen en la categoria MC2 i, que per tant, sigues rival de Maurice Eckhard… Així és. En les primeres consultes que he mantingut per a saber en quina classe quedaria inclòs, m’han comentat que el més segur és que quedara enquadrat en la categoria MC2, la mateixa de Maurice Eckhard. Seria curiós enfrontar-me a un gran amic i un company del Projecte FER.
