“Com no vols que confie en tu si et veig feliç quan nades, si et veig feliç dins de l’aigua o damunt un podi recollint una medalla? La millor prova la tens en que encara no has tirat la tovallola malgrat els anys que han passat. I açò és el que més m’agrada perquè tu saps que sóc de l’opinió que mai es tira la tovallola, sinó que es lluita fins el final”. Amb estes paraules li explica Sonia, la dona de Ricardo Ten, al nadador FER en un nou capítol ‘d’Entrevistes FER-Crec en tu per què un dia va decidir apostar i creure en ell.
Una aposta que es manté molt ferma perquè, com relata al vídeo, encara no creu que haja abastat el seu màxim. Un pensament que demostra en cada competició en la qual competeix, l’última el Campionat del Món de Glasgow, on s’ha alçat amb la medalla de bronze en els 100m braça SB4. Però, on està el màxim de Ricardo Ten? Ell prefereix anar pas a pas i meta a meta. “El màxim està en el que un es propose”.
Este nou èxit en Glasgow l’apropa en el seu camí fins a Rio 2016. Tot un somni que de fer-se realitat seria molt especial per al nadador FER. “Rio 2016 són uns Jocs molt bonics perquè ja haurien passat 20 anys de la meua primera participació en els Jocs d’Atlanta 96”, assegura Ten.
Una lluita per ser de nou olímpic que sorprén a molts. Les gestes de Ricardo Ten continuen sorprenent a molta gent d’una manera increïble. No obstant això, davant els ulls d’ell és una cosa normal. “La gent diu que faig coses increïbles però l’únic que faig increïble és dur una vida normal malgrat la meua discapacitat. El millor del ser humà és la seua capacitat d’adaptació davant cada situació nova que t’oferix la vida.
Tota una lliçò de vida que comparteix junt la seua dona Sonia, una persona amb la que va mantindre una entrevista molt especial gràcies al Projecte FER. Però com diu, esta entrevista l´havia de fer amb ella perquè, a part de ser una persona molt important en la seua vida, el coneix millor que ell a si mateix.
