No és un miracle. Tampoc un fenomen paranormal. Ni tan sols un misteri de la humanitat. És, simplement, Ricardo Ten. Un atleta exemplar. Sorprenent. Portentós. Extraordinari. El longeu i quasi incomparable esportista adaptat valencià descansa ja a València després d’un sublim Campionat del Món de ciclisme paralímpic en pista a Holanda. El seu balanç és quasi insuperable. Tres medalles de tres possibles, i dos rècords mundials. Als 43 anys, el component del Projecte FER continua desafiant tots els límits. Continua fent xicotet el diccionari. Ricardo encadena gestes i proeses amb una facilitat inusitada. Abans, en la natació. Ara, damunt d’una bicicleta. En tan sols dos anys, s’ha convertit en un dels millors ciclistes de la seua categoria de discapacitat (la MC1). En el velòdrom i en la carretera. En proves explosives i ràpides, però també en les de fons i resistència.
“Ha sigut un Campionat del Món perfecte i redó. Realment, no esperava estos resultats tan brillants. Sabia que podia fer-ho bé en la persecució individual de 3 km, el meu principal objectiu, és la prova que havia preparat a consciència. Volia retindre la corona que vaig aconseguir en el Mundial de l’any passat a Rio de Janeiro. Però la consecució del rècord del món no entrava en els meus plans inicials. Després, el bronze en la modalitat d’1 km, l’or en l’escratx de 15 km i el rècord mundial en els 200 m, disciplina que es disputava per primera vegada a títol experimental, ja van ser una autèntica guinda. En resum, el balanç és tremendament satisfactori”, apunta Ricardo Ten. Tota una injecció d’optimisme, motivació i confiança de cara als Jocs Paralímpics de 2020, que se celebraran a Tòquio d’ací a un any i mig.
Ara, sense a penes descansar, Ricardo Ten començarà a preparar i planificar la temporada d’aire lliure, el moment més important de la qual arribarà amb la celebració del Campionat del Món, previst també a Holanda el mes de setembre. En les carreteres dels Països Baixos, l’esportista FER tindrà el llistó altíssim. En el Mundial de 2017 de Sud-àfrica, Ten va aconseguir la medalla de plata en la prova en línia. En el de l’any passat, a Itàlia, Ricardo va conquistar un espectacular doblet: bronze en la contrarellotge individual i plata en la prova de fons. “Encara que sempre he dit que se’m dóna millor el ciclisme en pista per ser més explosiu i guardar més similituds amb la natació, em fa molta il·lusió la temporada de ruta. Per descomptat, millorar, i fins i tot igualar, el doblet del passat any serà molt complicat, però ací està el desafiament. Per ell”, assenyala l’esportista valencià. Com sempre, sense tebieses, sense contemplacions, sense reserves. Així és Ricardo Ten. L’esportista sense braços, sense cama, sense límits… sense igual.
Ha sigut un Campionat del Món perfecte i redó. Realment, no esperava estos resultats tan brillants
