Roberto Sánchez Mantecón, a punt de doctorar-se

A punt per a doctorar-se. Per a graduar-se. Per a adquirir un galó molt especial. En pocs dies, Roberto Sánchez Mantecón, de 23 anys, afegirà una nova fita a la seua jove, però, alhora, rica executòria esportiva. L’esportista nascut a Manises, encara que establert a Alacant, està a punt de debutar en les Sèries Mundials, la major competició a què aspira qualsevol triatleta. És com si un equip de futbol sempre haguera disputat l’Europa League i, per fi, disfrutarà del privilegi de jugar la Lliga de Campions. És com pujar, de colp, diversos escalons. És com ascendir de la classe mitjana-alta a la noblesa internacional. És como adquirir una major consideració i inspirar més respecte. És, en definitiva, complir un somni. La medalla de bronze obtinguda en la Copa del Món de Madrid, a principis de maig, l’ha catapultat a la competició més selecta. Dos són les ciutats que passaran a la biografia esportista del triatleta FER: Hamburg, a Alemanya (6-7 de juliol), y Edmonton, al Canadà, (20-21 de juliol).

Què significa per a tu disputar les Sèries Mundials?

Complir un somni des de ben menut i satisfer quasi una obsessió des de fa uns anys. Competir en les Sèries Mundials és mesurar-te amb els millors del món, és sentir-te part de l’elit internacional del triatló; és, en definitiva, un privilegi. Els que ja les han disputat em diuen que són d’una competència i una exigència feroces, però estic desitjós de comprobar-ho. No els tinc pànic.

Curiosament, les 2 Sèries Mundials que disputaràs, la d'Hamburg i la d'Edmonton, es desenvolupen amb el format de distància sprint. Sents alguna pressió per demostrar que també pots obtindre èxits en proves de distància olímpica?

Per a res. Sí que és cert que, de moment, els meus principals resultats internacionals han arribat en proves de distància sprint. Però també he sigut campió d’Espanya en distància olímpica i bronze en l’Europeu sub-23 en la mateixa distància. Estic segur de mi mateix i crec que, si mantinc esta línia, seré competitiu en les dos modalitats.

Sempre has comentat que la teua millora i marge de creixement passava per ser més complet i competitiu en la natació. Ho estàs aconseguint?

A poc a poc. M’agradaria que la millora siguera més ràpida, però ho estem aconseguint. Estem polint errors i anem progressant. Però en efecte, si aconseguisc ser millor en l’agua, seré un triatleta molt més competitiu.

Després d'aconseguir la medalla de bronze en la Copa del Món de Madrid, va haver un diari nacional que ja te qualificava com un dels principals exponents del relleu generacional en el triatló espanyol. Què en penses?

Agraïsc els elogis. A qui no li agrada ser valorat i reconegut… Però ni m’ho creuré, ni em descentrarà. He de seguir entrenant al màxim per a ser cada dia millor. Ja voldria ser d’ací poc un dels triatletes de referència a Espanya i recollir el testimoni dels cracs del moment, que, per a mi, són el millor espill.

Tot i el teu creixement, continues sent sub-23 i no hem d'oblidar que en setembre d'enguany se celebra a València, a la teua terra, el Campionat d'Europa sub-23, on, en teoria, seràs un dels favoritos. Continua sent un dels grans objectius de la temporada, veritat?

I tant que sí. Sempre ho he dit. La millor manera d’acabar la meua etapa como a sub-23 seria amb un triomf en un gran esdeveniment, l’Europeu sub-23, a la meua terra i davant de la meua gent. I a més, ací sí que seria en distància olímpica… (riu). Este cap de setmana, del 14 i 15 de setembre, està marcat en roig en la meua agenda.

Disputar les Sèries Mundials és complir un somni de ben menut i satisfer quasi una obsessió des de fa uns anys

Roberto Sánchez