Per a un esportista del màxim nivell, el principal perill són les lesions. No hi ha pitjor malson que una inactivitat forçosa per la falta de salut. O per una momentània pèrdua de confiança. Són períodes d’impotència, de frustració, de desassossec. Són temps que requerixen paciència i fortalesa mental. Durant els últims mesos, tres esportistes del Projecte FER (Daniel Ros, Daniel Andújar i Javier Lluch) travessen una etapa complicada. En tots els casos, pareix que ja ha passat la pitjor part. Els tres ja albiren una llum al final del túnel. Els tres s’han fixat una gran meta, un gran objectiu. Serà a finals de l’estiu.
Els dos Danis ni tan sols han competit en este 2019. Ros, el taekwondista, es va lesionar en desembre de l’any passat. Concretament, un dit de la mà dreta. Ha hagut de passar dos vegades pel quiròfan. “Ara, ja veig el final d’esta història. De fet, si tot va bé, crec que podré reaparéixer a mitjan setembre, en el Grand Prix del Japó”, explica l’esportista de Catral.
El pitjor no és la lesió en si. Tampoc, el dolor físic. Ni tan sols, haver de passar dos vegades pel quiròfan. El més desesperant és no poder fer res. L’ansietat de no competir. I més, en un any preolímpic”, comenta Daniel Ros. Ara, el taekwondista alacantí només desitja poder afrontar el torneig classificatori per a Tòquio 2020 del pròxim any en plenitud de condicions. “Encara estic a temps de recuperar el terreny perdut”, afig Ros.
L’altre Daniel, Andújar, també està vivint un horrible 2019. Un any per a oblidar. Així ho explica l’atleta de 800m nascut a Sant Vicent del Raspeig. “En realitat, el meu calvari va començar en agost de 2018. En aquell moment, ja vaig afrontar el Campionat d’Europa de Berlín amb molèsties en el genoll. No obstant, el pitjor va arribar en setembre, amb l’arribada d’una fasciïtis plantar al peu dret. No pot competir en la temporada de pista coberta. I quan la fasciïtis començava a remetre, en maig m’agafen molèsties als bessons”, conta, resignat, el migfondista alacantí.
No s’espera una reaparició immediata d’Andújar. Curiosament, el retard de totes les competicions per la tardança a disputar-se el Campionat del Món a l’aire lliure (a finals de setembre, a Doha) s’ha convertit en un aliat. Sempre optimista i amb una mentalitat de ferro, l’atleta FER no es rendix. És més, llança este desafiament: “el 25 d’agost, reaparec en la Reunió Internacional de Madrid. I una setmana després, faig la mínima mundialista en el Campionat d’Espanya…”, aventura Andújar.
El tercer protagonista d’este particular compte arrere per al ressorgiment és Javier Lluch Pérez. El triatleta valencià, de 21 anys, ha encadenat dos temporades de més ombres que llums. En 2018, va pagar el salt de la categoria junior a la sub-23. Amb tot, encara pot ser bronze en el Campionat d’Espanya absolut distància sprint. Durant l’exercici actual, Javier, que es troba des de fa quasi dos anys als Estats Units (en concret, a l’estat d’Arizona), ha competit en sengles Copa d’Amèrica distància sprint disputades a l’estat de Florida durant el mes de març. Encara que la Copa d’Amèrica no té un nivell massa exigent, va aconseguir bons resultats: bronze a Clermont i quart a Sarasota.
No obstant això, poques setmanes més tard, va començar amb males sensacions després dels entrenaments. “El meu cos es va rebel·lar davant d’un excés d’exigència i càrrega de treball. Vaig parar dos setmanes i vaig decidir tornar a València un poc abans del que tenia previst. Ara, em trobe millor i estic entrenant amb normalitat absoluta. De fet, fa pocs dies, em vaig emportar una alegria a Galícia en guanyar el Nacional per clubs. Els meus plans passen per disputar a finals de setembre el Campionat d’Espanya absolut distància olímpica. Abans, m’agradaria estar en l’Europeu sub-23 que se celebra a València. Tan de bo siga possible”, diu el triatleta valencià. Tot i el lleuger estancament dels dos últims anys, a Javier Lluch no hi ha que descartar-lo per al futur. Els seus espectaculars èxits durant la seua etapa junior (campió d’Europa en 2016 i subcampió continental en 2017) no poden ser casualitat.
