Des de ben xicotet, Rubén Padilla estava predestinat a conviure amb l’esport. Les Escoles Municipals d’Alacant de finals dels anys 90 i principis del 2000 així ho poden testificar. Posseïdor d’un do i uns gens especials, activitat que s’oferia, activitat en la qual participava. Modalitat que provava, modalitat en la qual destacava, “llevat del futbol, que mai se me va donar del tot bé”, matisa l’esportista alacantí. Així és com va descobrir el rem. “Recorde que als 9 anys vaig prendre contacte per primera vegada amb esta disciplina. M’agradava per ser alguna cosa diferent. A mesura que passaven les setmanes, més ganes tenia que arribaren els dissabtes pel matí per a remar”, rememora el component del Projecte FER. Així és com als 11 anys, va començar a viatjar a competicions oficials. Mesos més tard, als 12 anys, va aconseguir la seua primera medalla, una plata en el Campionat d’Espanya aleví. La cridada definitiva. L’inici d’un camí sense retorn.
A partir d’este moment, Rubén Padilla, que complirà 26 anys el proper mes de febrer, va començar el seu particular idil·li amb el rem. El seu creixement li va permetre incorporar-se a l’equip nacional a l’any 2007. Dos cursos més tard, el 2009, l’esportista alacantí va disputar la seua primera gran competició internacional: el Campionat del Món júnior a França, en el qual l’atleta FER aconseguia la cinquena plaça en la modalitat de quatre sense timoner. Va ser el 2011, en saltar a la categoria sub 23, quan Rubén es va traslladar de la seua Alacant natal a Sevilla, seu d’un Centre Especialitzat de rem, i el centre d’operacions i entrenament del qual és el Riu Guadalquivir. Com a sub 23, l’esportista FER va participar en tres grans certàmens: al Mundial de 2011 d’Holanda, va ser onzè en quatre scull; al Mundial de 2012 de Lituània, va finalitzar sisè amb l’embarcació de vuit amb timoner; i al Mundial de 2013 d’Àustria, va aconseguir la seua, fins ara, fita més rellevant: medalla de bronze en la disciplina de doble scull.
Una lesió el va condicionar des de finals de 2014. “No sé com va ser, perquè no vaig patir cap episodi traumàtic, però em vaig trencar el menisc del genoll dret. Sempre he pensat que va ser per estrès, per excés de càrrega i d’entrenaments”, explica Rubén Padilla. Amb tot, no es va operar. “Vaig poder evitar el quiròfan. I, transcorreguts dos anys, i toque fusta, no sent molèsties, em trobe bé”, afegix l’esportista alacantí. Ja com remer absolut, Rubén va ser desè en el doble scull de l’Europeu de Sèrbia de 2014, va acabar onzè en el vuit amb timoner del Mundial de França de 2015 i va concloure tretzè en el doble scull del Campionat d’Europa d’Alemanya de 2016. “Si em preguntes per la meua especialitat preferida, em quede amb el doble scull. És la disciplina en la qual em trobe més còmode”, precisa el remer FER.
Rubén Padilla encara un any 2017 en l’agenda del qual destaquen dos cites de substància. Al maig, i en una seu encara per determinar, se celebrarà el Campionat d’Europa; i a l’octubre, Califòrnia acollirà el certamen mundial. El nombre de representants que el rem espanyol puga desplaçar a estes competicions no només depèn d’aspectes únicament esportius, també de raons econòmiques. La previsió de Rubén és la següent: “el normal és que els quatre remers que van competir en els Jocs de Rio (dos xics i dues xiques, i tots ells en la modalitat de 2 sense timoner) repetixquen enguany a l’Europeu i el Mundial , i en la mateixa especialitat. A partir d’ací, crec i desitge que el rem espanyol puga comptar en les dos cites amb dos embarcacions més: un doble scull i un quatre sense timoner. Si este pronòstic es complix, tant de bo siga així, he de lluitar per entrar en una d’estes dues opcions. He de barallar-me amb altres 12 companys, i la majoria comparteixen el meu dia a dia a Sevilla”, explica Rubén. Així és com l’esportista FER inaugura el nou cicle olímpic. “Tot el que faig és per ser olímpic. I sé que molt possiblement afronte el meu últim tren, la meua última oportunitat”. L’agafarà?
