Sevilla pot presumir d’art, gràcia i de tindre un color especial que enlluerna als turistes que visiten els seus estrets carrers plens de història. Però esta ciutat, custodiada per la Giralda, està sent testimoni del naixement d’una estrela del rem espanyol com és el jove alacantí Rubén Padilla.
La història d’esta perla que forma part del Projecte FER , i que de moment atresora un bronze al Mundial sub’23 com a principal èxit, es centra cada matí en les aigües del Guadalquivir. És eixe escenari on s’esforça cada dia per a ser millor remer i fer realitat el seu somni de ser en un futur no molt lluny olímpic. Un somni pel qual ha tingut que renunciar a moltes coses com canviar Alacant per Sevilla i viure lluny de la seua família.
Malgrat els quilòmetres que els separa continua sentint el calor familiar i en especial de la dona que millor el coneix i que mai li ha fallat com és la seua mare. “La meua mare, al igual que tota la meua família sempre ha sigut el meu gran suport. Sempre m’han recolçat en totes les meues decisions i això sempre els ho agrairé”, admiteix Rubén Padilla.
Una complicitat i admiració que es plasma perfectament en el nou capítol d’Entrevistes FER –Crec en tu, on els dos conversen sobre fins on ha arribat aquell xiquet que jugava a remar a les escoles municipals d’Alacant. Eixe va ser l’inici de tot i encara que sense tindre antecedents de remers en la seua família molt prompte va tindre clar que volia posar tot el seu esforç i dedicació a este esport.
Eixes ganes per millorar van ser les quals el van traslladar a Sevilla, ja que quan competia es veía en desavantatge amb els rivals que podien entrenar al riu. Va ser una decisió dura, ja que és una persona molt familiar, i encara que ha passat moments complicats no es pendedeix perquè és conscient que les aigües del riu Guadalquivir han sigut el seu millor passaport per a apropar-se al seu gran somni de lluitar per ser olímpic. Una meta en la qual també s’embarca la seua família, ja que, com destaca la seua propia mare “creure en eixe somni és molt senzill al vore la seua felicitat”.
