Ocorre cada any. I la present edició no ha sigut una excepció. Una nova modalitat s’ha incorporat al Projecte FER. En aquesta ocasió, ha sigut el waterpolo. Els seus ambaixadors són dos joveníssims esportistes, Samuel García Sales i Diego Ferrando Peiró. El primer és L’Eliana; el segon, de Rocafort. Precisament, el seu lloc de residència és una de les poques diferències que els separen. Tots dos van nàixer en 2006. Tots dos van obtindre en 2021 un gran resultat amb la selecció espanyola: medalla de plata en el Campionat d’Europa cadet o sub-15. I tots dos van arribar al waterpolo després de practicar, inicialment, la natació.
“La natació em resultava avorrida. El waterpolo, com a esport en equip, és molt més divertit. A més, requereix un enorme esforç físic. Malgrat això, i a pesar que he de fer malabarismes per a compaginar els entrenaments diaris i els estudis, m’agrada el repte d’arribar a tot i de superar els meus límits”, assenyala Samuel García Sales per a explicar la seua aposta per aquesta modalitat. Mentrestant, Diego Ferrando es queda amb el “caràcter variable i imprevisible del waterpolo. Cada partit és una història totalment diferent a l’anterior. Cada trobada ofereix múltiples situacions, escenaris i sorpreses. És impossible avorrir-se. Això sí, voldria que tinguera una mica més de seguiment, repercussió i popularitat”, apunta Diego.
Els dos joves esportistes FER coincideixen a l’hora d’assenyalar que acceptarien una hipotètica proposta per a traslladar-se a un CAR. “Encara que mai és fàcil abandonar als teus, si sorgira l’opció, és possible que l’acceptara. En els dos últims anys, he tingut l’oportunitat d’assistir a unes jornades de tecnificació desenvolupades en el CAR de Barcelona, i he comprovat que s’aprén molt, que l’exigència i el nivell dels entrenaments és major”, comenta Samuel, qui, actualment, juga de boia, “una posició bàsicament ofensiva, que ha d’atraure a defensors rivals per a generar més oportunitats a altres companys, i que ha d’intentar provocar expulsions dels contrincants”. Per part seua, Diego es considera “molt polivalent. Puc jugar en les posicions 1, 2 i 3, sempre en el costat dret, però també de boia i defensor de boia”.
Els dos jugadors militen en l’actualitat en el Club Nou Godella Natació i es tracen un gran objectiu per a aquest pròxim estiu: la presència en la selecció espanyola que dispute el Campionat del Món sub-16, la celebració del qual no està encara confirmada. A l’hora d’autoavaluar-se, aquestes són les paraules de tots dos esportistes. “Un dels meus punts forts és l’explosivitat de nade, poc comuna en jugadors de la meua posició, grandària i característiques físiques. També, la relativa facilitat golejadora des de la posició de boia. Per contra, he de millorar molt la tècnica; sobretot, la tècnica de natació per a millorar el meu fons i la meua resistència durant els partits”, expressa García Sales. Quant a Diego Ferrando, aquesta és la seua autodefinició: “Mentalment, soc bastant tranquil, la qual cosa pot fer l’efecte de tindre poc caràcter, encara que no és així. En el físic, encara que he de millorar, aguante bastant bé els ritmes alts. A vegades, em falta una mica de potència i explosivitat. I en el tàctic, diria que soc bastant intel·ligent i capte amb rapidesa la funció que se m’assigna en l’aigua”, comenta Diego.
El waterpolo ha sigut una font pròdiga en èxits per a l’esport nacional. La selecció masculina es va proclamar campiona del món en els anys 98, a Austràlia, i 2001, al Japó. A més, ha sigut subcampiona en quatre Campionats del Món (l’última ocasió en 2019). Quant als Jocs Olímpics, el combinat espanyol va aconseguir la plata a Barcelona 92 i l’or a Atlanta 96. Mentrestant, en els últims anys, la selecció femenina ha irromput amb extraordinària força. En els esdeveniments mundialistes, ha aconseguit sengles plates, en 2017 i en 2019. I en els Jocs, va pujar al segon escaló del podi a Londres 2012 i Tòquio 2020. Des d’ara, el waterpolo ja té representació en el Projecte FER. Els seus banderers són Diego Ferrando i Samuel García Sales. Tant de bo siga per molt de temps.
