Planeja, esprint, escala. Li apassiona la música i les manualitats. De fet, toca la guitarra i el piano, i li encanta pintar i dibuixar. I per si totes estes virtuts no foren prou, és una excel·lent estudiant. Acaba de finalitzar segon de Batxiller, ha aprovat la selectivitat i, en poques setmanes, començarà la carrera d’Arquitectura Tècnica. És el retrat de Sandra Alonso. La jove perfecta, la ciclista total. L’esportista que enguany, en la seua segona i última temporada com a junior, s’ha adjudicat la Copa d’Espanya amb una autoritat inapel·lable: amb 6 victòries de les nou proves disputades. Amb 18 anys acabats de fer, Sandra, naixcuda a Mèxic, però resident a Torrevieja des dels 8 mesos, és una de les més fermes promeses del ciclisme femení espanyol de l’actualitat.
Com sol ocórrer en la vida de tota gran esportista, l’executòria de Sandra Alonso també té la seua intrahistòria. L’alacantina anava per a gimnasta. De fet, va practicar esta modalitat des dels 6 fins als 9 anys. En aquell moment, va començar a forjar-se una gran ciclista. “Ho vaig provar per casualitat, em va agradar i ací continue. La veritat és que agraixc aquell canvi d’esport”, explica Sandra. La integrant del Projecte FER és un exemple de com traure-li el màxim suc i aprofitament a cada jornada. “És qüestió d’organitzar-se”, comenta Sandra, qui compta amb la impagable ajuda d’una família entregada en la seua progressió. Els seus pares Juan Carlos i Pilar, els seues germans David i Juan Carlos, la seua iaia Josefa i el seu entrenador, José Francisco Andreu, aporten les seues particulars contribucions per a que a Sandra no li falte de res.
Encara que també li sedueix el ciclisme en pista i ha aconseguit brillants resultats en el velòdrom, Sandra Alonso encamina la seua carrera esportiva molt clarament cap a la ruta. Les seues condicions són envejables. Quasi no hi ha terreny que se li resistixca. “Em considere una ciclista prou completa. Em va bé el pla, he aconseguit victòries a l’esprint, i em defense quan la carretera s’eleva. En tot cas, crec que el meu punt feble són les pujades llargues. Ací he de millorar”, confessa Sandra, la planta és imponent: 1 metre i 80 centímetres d’altura amb tan sol 18 anys d’edat. El seu pròxim gran repte és imminent: aconseguir l’or (ja siga a la crono, ja siga en la prova en línia) del Campionat d’Espanya júnior, previst per al primer cap de setmana de setembre a Cantàbria. L’any passat, es va penjar la medalla de bronze en la modalitat de ruta.
