“M’agradaria acabar l’any 2016 entre les 100 primeres del rànquing internacional o molt a prop d’esta frontera”. Estes paraules corresponen a Sara Sorribes. Són del passat mes de gener. En este moment, ocupava el lloc número 190 del món. Deu mesos després, una volta finalitzada la temporada, un volta conclòs el vertigen, el tràfec, la infinitat de viatges, de llargues estades lluny de la seua Vall d’Uixó natal, la tennista castellonenca fa balanç de l’exercici. Encara que sempre s’aspira a més, i encara que tot es pot millorar, l’esportista FER extrau conclusions molt positives del curs. Seguix polint la seua tècnica de joc, continua creixent com a tennista, es mostra més madura mentalment, i es nota més resistent a nivell físic.
Acabes l’any a tocar de la plaça 100 en el rànquing internacional, el teu gran objectiu al principi de l’any. ¿Satisfeta? Quin balanç fas de l’exercici 2016?
En línies generals, positiu. En una temporada tan llarga, hi ha hagut de tot, moments molt bons i d’altres que no ho han estat tant. Però la valoració global és molt satisfactòria. He guanyat dos tornejos ITF, el de Sao Paulo i el d’Essen, a Alemanya, he jugat les semifinals del ITF de Campinas, he superat les primeres rondes dels tornejos WTA, he arribat per fi al quadre final de Roland Garros … Estic contenta .
Quins han sigut el millor i el pitjor moment de 2016?
El millor moment el vaig viure quan vaig accedir al quadre final de Roland Garros. Per fi, aconseguia situar-me en un Grand Slam i ho feia a París, el meu torneig preferit. Per contra, el pitjor moment va ser l’inici de la gira brasilera a principis de febrer.
Parlem del teu tennis. En quins aspectes, tant tècnics com mentals, has apreciat una major evolució durant este curs 2016?
Crec que tècnicament he millorat en molts detalls: en la treta, en el colp de dreta, en el revés … He creixcut i me considere una jugadora més completa. A més, enguany he començat a treballar amb un psicòleg i ho he agraït molt. M’ha resultat de gran ajuda.
I què te queda per millorar i donar un major salt de qualitat?
A banda de seguir polint tots els colps i tots els conceptes tècnics, em falta jugar els partits amb més regularitat, evitar els alts i baixos i les intermitències, oferir sempre un nivell alt i constant. Crec que això és principalment el que em separa de les millors jugadores.
Per últim, dis-nos dos o tres aspiracions per a la propera temporada
Una volta ja estic rondant el top 100, no em plantege un objectiu o una plaça concreta del rànquing internacional. Com més alta, millor, és clar, però no em fixe cap posició determinada. Això sí, la meua gran aspiració per a 2017 és classificar-me, bé de forma directa, bé superant les fases prèvies, per als quadres finals dels quatre tornejos del Grand Slam.
