Alba Palmer, Lorena Cabel i Palmira Tatay
Parlar de taekwondo en el Projecte FER és referir-se, bàsicament, a un particular pòquer d’asos. Quatre figures ja consagrades o, almenys, en potència. En major o menor mesura, tots ells han tornat a conquerir notables resultats durant l’any 2017. Qui més prop va estar de la glòria absoluta va ser Daniel Ros, que va fregar el podi en el Campionat del Món absolut del passat mes de juny a Corea. No obstant això, l’esportista de Catral ha acumulat un bon grapat de triomfs en el present curs; per exemple, l’or a l’Open Internacional d’Espanya, o sengles plates en les Copes President d’Europa i Àfrica. Els principals èxits de Raúl Martínez són relativament recents: la plata en la Universiada celebrada a finals d’agost a Taipei, o el bronze al Grand Prix de Londres d’este passat cap de setmana. Mentre, Blanca Palmer es va penjar l’or en la prestigiosa Copa President d’Europa, i Aida Martínez va signar les seues actuacions més rutilants a Bulgària, on es va adjudicar la corona continental de l’Europeu sub 21, i a Belgrad, escenari en el qual va guanyar l’Open de Sèrbia.
Darrere de l’estela que descriu este selecte ramell, apareix un grup que il·lumina el present i que, sobretot, abona el futur. Està compost, bàsicament, per tres components. Totes elles femenines. Relleu generacional. Prometedores expectatives. De les tres, una d’elles encara ha d’afrontar la seua gran cita de la temporada. És Lorena Cabel, una esportista de Paiporta, València, que al desembre complirà els 17 anys. Abans, en tot just uns dies, a principis de novembre, disputarà a Xipre el Campionat d’Europa júnior. Després de la cinquena plaça obtinguda en el Campionat del Món de la categoria en 2016, la taekwondista FER aspira a “medalla; i per què no, vaig a per l’or “. Lorena es defineix com “treballadora i combativa. Mai done el combat per perdut fins que no acaba el temps”.
A partir de 2018, i durant els 3 propers cursos, fins al 2020, Lorena Cabel passarà a ser sub 21, encara que també podrà mesurar-se ja en competicions absolutes. Un salt de nivell i de categoria que sempre comporta un peatge. Sobretot, en la primera temporada. Just el que els ha passat el 2017 a Palmira Tatay i Alba Palmer, la germana de Blanca. Les dos tenen 15 anys. Totes dos han acusat el 2017 l’ascens de la divisió cadet a la júnior. Però les dos prometen reprendre la lluentor en el proper exercici. Palmira, per exemple, reunix unes condicions físiques envejables. Quasi perfectes. Una vegada abastada una major adaptació a la seua condició de junior, l’esportista natural de Sedavi es planteja “ser campiona d’Espanya en el meu pes i classificar-me per al Mundial júnior. Estos són els meus grans objectius per a 2018″, recorda Palmira, especialment contenta de qualitats com “la potència, l’elasticitat, l’alçada i la disciplina”.
Palmira espera que l’aprenentatge adquirit en este irregular 2017 li servix per al futur més immediat. Exactament el mateix que Alba Palmer. Les dos medalles de bronze conquerides al Campionat d’Espanya i en l’Open Internacional d’Holanda no li han permès classificar-se per a disputar l’Europeu júnior del proper novembre a Xipre. “Entre el canvi de pes i l’arribada a la categoria júnior, 2017 ha estat un any difícil. Els enfrontaments contra rivals més grans aporten un plus de dificultat. Però estic segur que la història serà diferent durant la propera temporada. Per a començar, vull classificar-me per al Campionat del Món júnior, la qual cosa passa per proclamar-se campiona d’Espanya “, explica la jove taekwondista de Gandia, la principal virtut, segons ella mateixa comenta, és” arribar bé al casc de la rival, se m’ha dóna força bé atacar”. Lorena, Palmira i Alba. Tres grans projectes per al futur. El taekwondo valencià pot estar tranquil. El relleu sembla assegurat.
