Fa menys d’un any, Sergio Alamar (València, 20/10/2000) estava centrat exclusivament a l’atletisme. En arrapar segons al cronòmetre dels 100 i 200 m. En guanyar-li centímetres al fos d’arena amb el salt de llargada. Els seus èxits en estes modalitats el van permetre convertir-se en esportista del Projecte FER.
En canvi, la seua passió pel futbol no havia desaparegut. Tan sols estava adormida. Podia despertar-se i aflorar de nou en qualsevol moment. En l’esport paralímpic, no es permet la pràctica d’este esport als cecs fins que no tenen 15 anys. Com si la seua ment portara incorporat un despertador, en complir l’edat, va començar a jugar.
Es va desplaçar a Alacant per disputar alguns partits amb l’ONCE i al mes d’abril va ser convocat per la selecció per disputar uns campionats preparatoris. La seua tercera presència en una concentració amb el combinat nacional li va obrir les portes a la seua primera participació en uns Jocs Paralímpics.
Una convocatòria que mai oblidarà i que el motiva per a continuar creixent. “Anar a uns Jocs Paralímpics amb tan sols 15 anys ha sigut una experiència inoblidable i que he gaudit al màxim. Però també em sent un poc trist pels jugadors que no van poder anar”, admet Sergio Alamar.
A banda de l’emoció que sent per haver pogut acudir a uns Jocs, esta cita també ha suposat un punt d’inflexió en la carrera esportiva de l’esportista FER. Ara sent que vol gaudir al màxim de l’esport i per això intentarà compaginar l’atletisme, el qual representa per a ell la superació basada en l’esforç, i el futbol, el seu esport favorit i que li fa sentir la il·lusió d’un xiquet.
“Sóc conscient que és complicat, però vull intentar-ho. He aprés de la meua experiència als Jocs Paralímpics de Rio que res és impossible”, conclou l’esportista FER
