No sempre no abastar una meta és sinònim de decepció o, fins i tot, de fracàs. De vegades, quedar-se a les portes d’un èxit també pot oferir conclusions positives. Potser, no de forma immediata, però sí amb el pas de les hores o dels dies. Este diagnòstic és perfectament aplicable a alguns esportistes FER després del capítol viscut este passat cap de setmana. Especialment, a Manu Bargues, protagonista en l’esdeveniment més important de les últimes jornades, el Campionat d’Europa absolut d’esgrima a Sèrbia. El tirador FER, de 23 anys, ha estat ben a prop de signar tota una gesta. Després d’una correcta poule o lligueta inicial (3 victòries, 3 derrotes), Manu es va agegantar amb l’arribada del moment de la veritat, els assalts directes. Sempre de forma apurada, es va imposar en les 3 primeres eliminatòries. Així, es va plantar en els vuitens de final, entre els 16 millors, un resultat que ja superava la seua actuació de l’any passat en este mateix certamen. En l’assalt per a passar a quarts, per a colar-se entre els 8 elegits i per a somniar amb el podi, Bargues va caure com abans havia guanyat: per la mínima, per un sol tocat, 15-14, davant d’un rival finlandès. Una distracció va resultar letal. Al final, 16a plaça entre els 115 participants. I el millor dels 4 espanyols presents a l’Europeu. Una fantàstica actuació que reflecteix el creixement del tirador FER.
El segon dels esportistes FER que va experimentar una barreja de sensacions, bones i no tant, durant este cap de setmana ha estat Pablo Torrijos. El triplista castellonenc va completar a Sòria, seu de la final de la Divisió d’honor de clubs, el millor concurs de la seua vida esportiva a l’aire lliure. Dels 6 salts executats, 3 van resultar enlluernadors: 16,90, 16,99 i, sobretot, 17,02m. Una sèrie per a emmarcar. Feia 3 anys que Pablo no superava la màgica frontera dels 17m. Lamentablement, els tres grans salts d’dissabte passat a Sòria van arribar amb vent il·legal. Per tant, no seran homologats. No obstant això, queda la sensació que l’esportista FER està en el bon camí de cara a l’Europeu de Berlín del pròxim mes d’agost. Torrijos i Daniel Andújar, segon després d’una valenta carrera en els 800m, van contribuir al desé títol nacional consecutiu del Playas de Castelló a la final de la lliga de clubs. Una victòria no apta per a cardíacs i que es va resoldre en l’última prova. Més còmode va ser el triomf, l’enèsim, del València Esports a la final femenina. Fàtima Diamé va guanyar el triple salt i ho va fer, de nou, amb una marca apreciable: 13,88. A més, amb vent legal. Va tornar a fregar els 13,90m exigits per a viatjar a Berlín.
El cap de setmana també ha deixat alegries categòriques. Sense escletxes per a les lamentacions. Les joves Maria Añó i Noa Ros van ratificar que són dos diamants en brut. Les dos esportistes FER participaven en un Torneig Internacional de gimnàstica rítmica a Bulgària. Òbviament, l’esdeveniment no tenia ni el nivell ni la qualitat d’un Campionat d’Europa o del Món. No obstant això, constituïa un test de qualitat. I les dos el van superar amb brillantor. Entre les 20 competidores en total, María es proclamava campiona i Noa, subcampiona. Una altra fantàstica notícia per a les dos components del club Mabel de Benicarló, que fa pocs dies rebien una enorme alegria. La Federació les ha situades en la categoria absoluta honor, al costat de Polina Berezina, al Campionat d’Espanya de la setmana que a Guadalajara. Una altra bona notícia arribava des del vòlei platja. Liliana Fernández guanyava la prova de l’Eredivisie Beach celebrada a Eindhoven, un torneig menor, però que reflecteix l’evolució de Liliana i la seua companya Elsa després de l’aturada de l’any passat. També en territori forani competia Roberto Sánchez Mantecón. L’esportista de Manises disputava a Anvers, Bèlgica, una nova Copa del Món de triatló distància sprint. El certamen reunia 65 triatletes. Roberto ocupava la plaça 27ª. Acusava un refredat patit en els dies previs i, per què no dir-ho, el alt nivell de la prova i dels seus rivals.
Mentre, fidel al seu excel·lent balanç de cada exercici, el Campionat d’Espanya de clubs de natació paralímpica ha deparat una autèntica pluja de medalles i podis. En total, entre els 7 nedadors FER presents a la pista de Lloret de Mar, el botí ha ascendit a 20 medalles d’or. El emergent Sergio Martos aconseguia 4 ors i una plata en la categoria S8. Els consagrats José Antonio Marí i David Levecq acumulaven 7 victòries en altres tantes proves: 4 per Marí i 3 per Levecq. Pel que fa a la participació femenina, Ariadna Edo aconseguia 3 ors; Eva Coronado guanyava les 3 disciplines que disputada; Ana María Martínez Rolania es proclamava campiona en la prova dels 100m braça SB9; i Delia Fontcuberta, una de les novetats del FER 2018, es portava 2 ors en la categoria de discapacitat S6. En dos mesos, Edo, Coronado, Marí, Levecq i, molt possiblement, Martos afrontaran l’Europeu absolut a Dublín. Finalment, en judo, el jove alacantí Pedro Gómez Llorens, encara en edat cadet, s’adjudicava la Súper Copa d’Espanya júnior celebrada a Cáceres.
