Teresa Bueso creua els dits. Desitja que a la tercera vaja la vençuda. Després de dos estius consecutius marcats per les lesions, i per la frustració de no poder estar present en tornejos de categoria, l’esportista FER torna a acariciar la participació amb la selecció espanyola de rugbi 7 en un gran esdeveniment internacional: el Campionat del Món. De moment, Teresa ja ha donat un primer gran pas. Després de tornar fa pocs dies dels Estats Units, on compagina els seus estudis amb la pràctica del seven, s’ha incorporat a la concentració del combinat nacional. Una presència que, per Bueso, significa molt. Moltíssim. Un retorn, una nova oportunitat. L’ocasió perfecta per a redimir-se i deixar enrrere els fantasmes del passat. En 2016, la valenciana es va perdre els Jocs de Rio per una greu lesió al genoll dret. En 2017, no va poder disputar el Mundial de rugbi 15 per una dolència a la mà. Dos infortunis que ja han quedat enrere. Dos desventures que només formen part del record. Teresa Bueso ha tornat.
Pedro de Matías, actual seleccionador nacional de rugbi 7, i un dels històrics jugadors del CAU València, contempla molt seriosament a l’esportista FER per a disputar les grans cites de l’estiu. Per a començar, la cinquena i última Sèrie Mundial de seven de l’any, que tindrà lloc el cap de setmana del 9 i 10 de juny a França. Més endavant, a finals de juny, se celebrarà a França la primera de les 2 fases que componen el Campionat d’Europa absolut femení (la segona serà al setembre, a Kazan, Rússia). I, finalment, a finals de juliol, el moment més esperat, el Mundial de rugbi 7: “No vull encara cantar victòria. Els contratemps soferts en els últims dos estius em fan ser prudent. A més, encara desconec si el seleccionador comptarà amb mi per al Campionat del Món. Òbviament, reconec que em fa moltíssima il·lusió estar entre les escollides per competir en aquest esdeveniment després de perdrem els Jocs de Rio i el Mundial de rugbi 15 de l’any passat, a Irlanda”, comenta Teresa.
A punt de complir els 21 anys, la jugadora valenciana fa gala d’una extraordinària maduresa. Les lesions i posteriors rehabilitacions l’han adobat, l’han fet més pacient. Les dues temporades que porta a Estats Units han resultat “molt enriquidores. A nivell personal, segueixo creixent. Estar tan lluny de casa té els seus inconvenients, però també molts avantatges “, explica l’esportista FER. En l’esportiu, en l’últim any ha experimentat una progressió sorprenent. Prova d’això és que ha revalidat el títol de campiona universitària americana amb l’equip de la seva Universitat, Lindenwood (Missouri). Amb dedicació, esforç i constància, Teresa ha demostrat que el seu talent no té límits. Vol exhibir-lo en breu amb la selecció espanyola.
