Cinc mesos han transcorregut des de la seua greu lesió del seu genoll (trencament del lligament creuat). Va ser a França, a finals de maig, en l’última Sèrie Mundial de 2016. Un contratemps molt dur que l’abocava a un llarg període d’inactivitat d’entre set i vuit mesos. Però sobretot, una desgràcia amb una dolorosa conseqüència: l’absència dels Jocs Olímpics de Rio 2016 amb la selecció espanyola femenina de rugbi 7. Ara, quan ja ha cobert més de la meitat de la seua particular travessia pel desert, l’esportista FER ja entreveu el final del camí. No es vol marcar dates, no es vol precipitar, però ja s’il·lusiona amb la reaparició amb el combinat nacional a les cites previstes en 2017: les Sèries Mundials i el Campionat d’Europa. El pitjor ja ha passat. L’optimisme torna a tenir més pes en la seva balança emocional. Fa mesos, va decidir que la millor manera d’afrontar esta contrarietat era viatjar als Estats Units, fins on es va traslladar per prosseguir amb els seus estudis.
Quasi 5 mesos després de la teua greu lesió, com te trobes del genoll i com estàs d’ànims?
La rehabilitació va molt bé, em sent millor, molt més animada i amb ganes de jugar de nou. Però he de ser pacient i prudent. Vaig patir una lesió greu que requerix d’una recuperació d’entre els sis i els set mesos. No puc precipitar-me.
Per a quan tens prevista la reaparició amb la selecció espanyola?
No ho sé amb total certesa i precisió. Estic en contacte amb el seleccionador, que em transmet molta confiança i ànims. Em diu que compta amb mi, però tot depèn de com evolucione la meua recuperació. A més, he de fer compatible la meua presència a la selecció amb els meus estudis. Espere jugar de nou amb el combinat nacional l’any que ve, però no vull marcar-me un moment concret.
Quines son les principals competicions internacionals que disputarà el combinat nacional en 2017?
Les mateixes que en este 2016, llevat dels Jocs Olímpics de Rio. És a dir, les Sèries Mundials, en les quals hem d’evitar les dos últimes places de les dotze seleccions participants per mantenir-nos, i el Campionat d’Europa absolut.
¿La base de la selecció espanyola femenina de rugbi 7 experimentarà molts canvis després dels Jocs Olímpics de Río?
S’està portant a terme un cert relleu generacional. Algunes de les jugadores més veteranes s’ho han deixat i comencen a entrar jugadores joves, tant de la meua edat, com de les que enguany s’han proclamat subcampiones d’Europa sub 18. La selecció té un gran futur.
Per últim, portes en Estats Units des de setembre. Per què este canvi? En quin estat i què estudies?
Estic a la ciutat de St. Charles, a l’estat de Missouri, a la Lindenwood University, i estic estudiant el grau de Sport Management, molt relacionat amb l’esport i la gestió esportiva a alt nivell. Tot i que és dur estar fora de València i lluny de la meua família, la decisió de venir-me als Estats Units era una gran oportunitat per a mi. Em permet compaginar la part acadèmica amb els entrenaments apropiats per a la meva rehabilitació.
