Desembre és sinònim d’hivern, de Nadal, de conclusió de l’any… i d’handbol femení. Des de ja fa un temps, el tram final de cada any és inseparable de les grans emocions que genera la selecció espanyola, el combinat integrat per les famoses i cèlebres guerreres de l’esport espanyol. Arran de la plata obtinguda en l’Europeu de 2008 celebrat a Macedònia, l’equip dirigit per Jorge Dueñas va convertir cada competició en un torrent de sensacions. Amb independència que el desenllaç fóra cara o creu, cada torneig de la selecció femenina representava tot un exemple de compromís, d’actitud, d’entrega, d’energia, de caràcter. Una admirable posada en escena que ha permés èxits tan sonats com el bronze mundialista en 2011, el bronze olímpic en 2012 o el subcampionat continental en 2014. En esta ocasió, el combinat nacional busca el més difícil encara. Només el campió del Mundial abasta el billet automàtic per als Jocs Olímpics de 2016. Abonades a les proeses en l’època contemporània, tot és possible amb este grup d’esportistes. I entre elles, dos integrants del Projecte FER, Silvia Navarro i Lara González, esta última convocada després d’una miraculosa recuperació d’una lesió de genoll patida en el mes d’octubre.
Ja és un clàssic de l’esport espanyol que arribe el mes de desembre i la selección d’handbol femení bote al primer plànol de l’actualitat
Silvia Navarro: Ho sabem. I ens alegra molt que generem una gran expectació. Encara que estem molt lluny, som conscients que se’ns seguix molt de prop. Tant de bo repetim els èxits més recents.
Lara González: Ací estem un any més. Anem al Campionat del Món molt motivades i a per totes. Volem que l’afició torne a emocionar-se amb els nostres partits.
A banda de Noruega, rival enquadrat en el vostre grup durant la primera fase, quines altres seleccions considereu com a les més fortes en este torneig?
SN: A més de Noruega, gran favorita com quasi sempre, destacaria Montenegre, Brasil, Rússia i les anfitriones, Dinamarca.
LG: Se sol dir que un Mundial es més accesible que un Europeu, però jo repasse la nòmina de seleccions participants i el cartell és imponent. A més de Noruega, veig molt fortes Brasil i Rússia.
En la primera fase, esteu en un grup de sis seleccions. Les quatre primeres seguixen endavant. I a partir d’ací, creuaments directes començant des dels huitens de final. Heu acostumat l’afició als èxits, però el nivel és altíssim…
SN: Sí. És normal que la gent s’il.lusione amb nosaltres i pensé que sempre anem a aconseguir èxits i medalles, però nosaltres sabem la dificultat que comporta i la gran competència que hi ha.
LG: Totalment d’acord amb Silvia. I enguany canvia el sistema de competició i la dificulta tés major, perquè a partir dels huitens de final ja son enfrontaments a cara o creu.
Sols el campió va directo a Rio 2016. En tot cas, també va el segon classificat si el campió és Noruega. ¿Cómo veieu les opcions del passe directe als Jocs?
SN: Aconseguir el billet olímpic directe a Rio a través del Mundial és difícil. Si no ho abastem en Dinamarca, ens queda l’opció del Preolímpic de 2016, que a més serà a Espanya. Pero no vull parlar de combinacions i caramboles. M’estime més anar pas a pas.
LG: Si estem al nostre màxim nivel, podem guanyar-li a qualsevol. En les últimes grans cites internacionals, o hem fet podi o hem estat molt prop. Estem capacitades per a tot. És difícil el passe olímpic automàtic, però no el descarte.
