Només han transcorregut cinc mesos des dels seus respectius colps de timó. Els beneficis dels seus viratges encara estan per quantificar. Ja mateix, amb l’inici de les competicions oficials, haurien de començar a percebre les bondats dels girs aplicats a les seues vides atlètiques. Però, de moment, les sensacions són molt bones. Tant Eusebio Càceres com Pablo Torrijos es mostren “encantats” de les valentes decisions preses després de l’estiu, les que els van portar a abandonar les seues poblacions natals per a traslladar-se al Centre d’Alt Rendiment de Madrid i posar-se a les ordres del prestigiós preparador Juan Carlos Álvarez. “Encara que portem poc de temps, les conclusions no poden ser més positives. El sistema de treball és molt metòdic”, coincideixen els dos saltadors FER a l’hora d’emetre els seus particulars diagnòstics.
Eusebio i Pablo presenten molts punts en comú. Per a començar, l’edat. 25 anys per al primer; 24 per al segon. Des dels seus inicis en l’atletisme, tots dos havien forjat la seua carrera atlètica en els seus respectius llocs de naixement, Onil i Castelló. Els dos estan considerats com els millors saltadors horitzontals a Espanya de la darrera dècada: Eusebio, en llargada; Pablo, en triple salt. Per diferents motius, i cadascú amb les seues particularitats, els dos esportistes del Projecte FER havien entrat en una fase de cert estancament i desmotivació. Tots dos necessitaven nous estímuls, nous al·licients per tal de recuperar el vigor de fa poc. I, de moment, no hi ha cap indici de titubejos ni penediments.
Tot i que un problema familiar ha alterat el seu ritme diari i habitual, Eusebio Càceres destil·la optimisme. Víctima d’una infinitat de lesions, l’esportista alacantí portava tres anys en blanc. “Necessitava un canvi. A banda que, de moment, estic entrenant sense molèsties, la meua propensió a les lesions m’aconsellava tindre a l’abast un control mèdic molt més proper i exhaustiu. I aquí el tinc”, assenyala el saltador FER, qui es veu capaç de superar l’espectacular salt de 8,37, la seua plusmarca personal, i que li va concedir l’or al Campionat d’Europa sub 23 de 2013 a Finlàndia. “Enguany hi ha Europeu en pista i Mundial a l’aire lliure. En estes dos grans cites vull estar per, com a mínim, abastar les finals”, apunta Eusebio, qui en pocs dies començarà a buscar els 7,90m exigits per a competir en el certamen continental baix sostre de Belgrado del proper mes de març.
En similars termes s’expressa Pablo Torrijos, el primer triplista espanyol capaç de superar els 17m. Ho va fer, i per partida doble, en l’hivern de 2015. La segona vegada (17,04m) li va valer per a ser subcampió d’Europa en pista coberta a Praga. “Este és el meu primer repte de l’any, defensar durant el mes de març a Belgrad el podi aconseguit al Campionat d’Europa sota sostre fa dos anys”, comenta l’atleta castellonenc, per a qui li va resultar molt difícil separar-se de Claudio Veneziano, el seu preparador de tota la vida. Ara, els dos saltadors FER intenten recuperar el terreny perdut. I ho fan complementant-se l’un a l’altre. Torrijos ho aclareix: “Eusebio és més ràpid que jo, però al gimnàs jo tinc millors nivells de força”. “Motiva tenir a Pablo tan a prop. T’obliga a esforçar-te més i a no relaxar-te en cap moment”, afegix Càceres. Les apostes van per bon camí. L’objectiu és coincident: tornar a emergir.
