Els tres protagonistas del següent relat s’endinsen en unes setmanes que els poden marcar per a sempre. Encara que són esportistes d’elit i exercixen de grans puntals en la modalitat que practiquen, els seus noms resulten més bé anònims per al gran públic. Ara bé, la seua escasa visibilitat por passar a la història en pocs dies. La seua notorietat creixerà com la bromera si són capaços de classificar-se per als Jocs Olímpics de Rio 2016 amb la selección nacional de rugbi 7. Son César Sempere, Matías Tudela i Javier Mario Carrión. Els tres esportistes pertanyen al Projecte FER. I tots ells, amb independència de la seua joventut o experiència, afronten el moment més important de les seues carreres esportives.
El rugbi 7, una explosiva i espectacular versió del rugbi 15, estrena la seua condició d’esport olímpic en els Jocs de Rio. La seua quota de representants en el Projecte FER s’ha ampliat considerablement per a l’edició de 2016. El pioner va ser César Sempere, de 32 anys i naixcut a Vila-joiosa. Enguany, han seguit la seua estela Matias Tudela (València, 06/10/1984) i Javier Mario Carrión, esportista naixcut en l’any 1990 en la població valenciana de Godella, encara que resident en Alacant. Els tres formen un cos quasi inseparable en les concentracions del combinat nacional. En estos cinc primers mesos de l’any, ja han vixcut tot tipus d’experiències. Des de la lliçò d’humanitat que, junt a la resta d’internacionals, van donar durant el pas del cicló Winston en les illes Fiji, fins la decepció de no poder recuperar una plaça en les Series Mundials, la màxima categoria internacional del rugbi 7, després de caure en els quarts de final de la fase d’ascens davant Hong Kong.
No obstant, poc de temps tenen per a rememorar estos intensos episodis, tant vitals com esportius. Als tres ja els esperen unes setmanes de vertigen. Ja durant el passat cap de setmana, van disputar en Moscou la primera jornada de les tres que composen el Campionat d’Europa, competició de la qual són els vigents subcampions. L’inici del certamen continental no va ser del tot satisfactori. Dels 12 equips participants, van acabar setens. En tot cas, l’hora de la veritat, un dels moments més especials per als tres jugadors FER es desentotllarà els dies 18 i 19 de juny en Mónaco, escenari del Preolímpic masculí.
Setze combinats (entre ells, l’espanyol) lluitaran pel trèssor més desitjat: proclamar-se campió de l’esmentat Preolímpic i adjudicar-se l’única plaça que concedix la classficació automática per a Rio. Espanya és un dels favorits. De moment, en la fase de grups, el combinat nacional ha quedat emparellat amb Hong Kong, Mèxic i Corea. La classificació per als quarts de final (ho aconseguixen els dos primers de cada grup) no deu perillar. A partir d’eixe momento, creuaments a mort sobtada, a cara o creu. Samoa, Canadà i Rùssia es presenten com els principals rivals. El repte és superlatiu, El premi, inestimable. Per desgracia, Teresa Bueso, component del Projecte FER i integrant de la selecció femenina, no podrá disputar el Preolímpic femení a causa d’una greu lesió de genoll.
