Diamant en brut, perla per llimar, l’atleta del futur, el relleu generacional… Són algunes de les expressions i dels elogis que els gurús de l’atletisme espanyol han dedicat a Fàtima Diamé. Naixcuda a València, pero de pares senegalesos, la nova esportista del Projecte FER va irrompre en l’escena pública en el mes de febrer de 2014. Amb tan sols 17 anys, i només estrenar la condició de junior, l’atleta del Valencia Terra i Mar va aconseguir sengles ors, en llargada i en 60m llisos, en el Campionat d’Espanya absolut en pista coberta, una fita que no es repetia des de l’any 1989. A partir d’eixe momento, l’equipatge de Fátima Diame va incrementar el seu pes amb una major càrrega de responsabilitat, pressió i expectatives. Conduïda i entrenada per Rafa Blanquer (“si manté la progressió que apunta, pot arribar al més alt nivell mundial”, apunta el veterà tècnic valencià), la nova atleta FER assumix la seua creixent notorietat amb la naturalitat, i quasi la inocència, propies dels seus 18 anys.
Com portes que molta gent te considere com la gran esperança de l’atletisme femení espanyol?
Me dona molta força per a seguir lluitant i entrenant, perquè valoren el meu esforç i sacrific
Però totes les expectatives suscitades al voltant de la teua persona t’espanten, te motiven, t’omplin d’orgull…?
Espantar, no. Però reconec que sí me suposen una certa pressió per si no estic a l’alçada de les expectatives. En tot cas, bàsicament m’ajuden, me motiven, m’estimulen i m’omplin d’orgull.
La teua vinculació amb l’atletisme va gestar-se durant un passeig amb els teus pares pel llit del riu Túria, veritat?
Així es. Me va cridar l’atenció vore moltíssims xiquets xicotets corrent i fent jocs. Eren els integrants de l’escolta del València Terra i Mar. Els vaig dir als meus pares que m’agradaria fer el mateix que ells, i a l’any següent ja era una més del club
Encara estàs en edat junior (encara tens 18 anys) i continues compaginant la llargada i la velocitat. Fins a quin vas a mantindre esta dualitat? I per quina disciplina vas a inclinar-te finalment?
M’agraden les dos especialitats per igual. Practicar la velocitat és un complement perfecte per al salt de llargada. De moment, vaig a seguir compaginant les dos modalitats. Les aniré alternant. Hui en dia, no me plantege centrar-me només en una.
Examina’t a tu mateixa. Quina és la teua millor virtut i quin és el teu pitjor defecte com a atleta?
Te diré el meu pitjor defecte. Soc massa nerviosa. Ha hagut competicions en les quals m’ha pogut un poc l’ansietat i en les quals m’he bloquejat pel desig d’aconseguir una marca. I açò es el pitjor per a un atleta. He de millorar en l’autocontrol.
Tindre com a entrenador Rafa Blanquer és una garantía, veritat?
Sense dubte. A banda del meu entrenador, Rafa és com un segon pare per a mi. Me suposa un suport importantíssim. Tot el que sóc fins el momento li ho dec a ell.
Enguany hi ha Europeu junior en Suècia i Mundial absolut en Pekín. Ja tens clar on aniràs?
A l’Europeu junior vaig segur perquè ja tinc la mínima. I respecte al Mundial absolut de Pekín, ja vorem. No descarte res. Ho intentaré, però si no vaig, tampoc passa res.
Veus possible arribar a Rio 2016, o caldrà esperar a Tòquio 2020?
Te dic el mateix que respecte al Mundial de Pekín d’enguany. Estar en Rio 2016 no ho veig imposible, però tampoc vull obssessionar-me més del compte. Encara sóc molt jove.
Curiosament, en el salt de llargada, la teua principal competencia a nivell nacional són dos saltadores de la Comunitat Valenciana. Parla’ns de Conxa Montaner i de Maria del Mar Jover
Les dos són companyes meues. Són molt bona gent. M’han ajudat a entendre que ser rivals no és incompatible amb tindre una bona relació. I de les dos he aprés detalls esportius i tècnics.
Així la veuen les seues rivales i amigues valencianes
Maria del Mar Jover: El físic de Fátima és privilegiat. El millor que té es la velocitat. Si la utilitza de forma coordinada, pot arribar a fer autèntiques meravelles. A més, la seua mentalitat és guanyadora i ambiciosa. I és una fantástica companya, sempre genera bon ambient i dóna molt de suport.
Concha Montaner: És una xica molt rápida i amb un enorme talent i potencial. Però encara és molt jove. Cal anar pas a pas. No hem de precipitar-nos ni posar-li més pressió de la necessària. Sense subte, apunta molt lluny.
