Reflexos, precisió, concentració, tacte, contundència, rapidesa … Són algunes de les característiques del tennis de taula, un dels esports més originals que integren el ventall de modalitats del Projecte FER. Una disciplina que, tot i la creença de molta gent, no té origen asiàtic. En realitat, va nàixer a finals del segle XIX a Anglaterra. Marina Ñíguez (Alacant, 10/05/1999) és l’ambaixadora FER d’una disciplina molt espectacular i olímpica des de Seül 1988. Curiosament, la seua escassa popularitat a Espanya contrasta amb la xifra de practicants arreu del món, uns 40 milions de persones. L’esportista alacantina, que es va iniciar en l’especialitat als 6 anys en voler emular els seus cosins, és ja una realitat. La seua trajectòria durant els últims anys només ofereix bones expectatives . Marina apunta a convertir-se en tot un referent del tennis de taula espanyol.
La jugadora alacantina gaudix, per fi, de l’estiu. Entre les seues obligacions acadèmiques i les seues devocions esportives, apenes troba temps per a fer tot allò que és habitual en una jove de la seua edat, 17 anys. ” És clar que sacrifique la meua diversió i la meua llibertat. Quasi tots els meus dies estan organitzats al mil·límetre. Tot just dispose de temps lliure. Hi ha dies en què arriba la nit i estic derrotada. Però em compensa. La meua passió per este esport ho compensa tot “, apunta l’esportista FER. Marina és una enamorada del tennis de taula , tot i que assumix la condició d’esport minoritari. “Soc molt perseverant i lluitadora, i tinc molt bones condicions tècniques; per contra, me falta ser mes freda, més estratega, no precipitar-me tant”. Així s’autodefenix Marina.
Marina Ñíguez acaba de tornar de Croàcia, on ha sigut una de les quatre espanyoles que ha participat en el Campionat d’Europa júnior. El seu resultat ha oferit contrastos. No va brillar en el torneig individual ni en el doble femení, però va contribuir directament per a que la selecció espanyola aconseguira la medalla de bronze en la competició per equips, una fita que no es donava des de fa onze anys. Setmanes abans, l’esportista alacantina havia completat brillants actuacions en el Nacional júnior (or en el torneig de dobles , bronze en la competició individual) i en el Nacional sub 23 (plata en dobles , bronze en individual).” Sempre es vol més, és clar. En les dos competicions, vaig quedar-me a les portes de les grans finals; però, per a ser el meu primer any com a júnior, són resultats bastants positius”, comenta la representant del Projecte FER, qui ja va ser segona en el denominat TOP 8, el certamen que reuneix les 8 millors jugadores juvenils.
