Una Fallera Major que fa ippons

Marta Ortiz viu un any màgic. Un 2015 especial i en el qual està gaudint al màxim de les seues dos grans passions: el judo i les falles. En el tatami ha destacat amb llum pròpia en l’últim Campionat d’Espanya junior, on s’ha penjat una medalla de bronze. I en la festa, és la máxima representant de la seua comissió, Cronista Vicent Beguer i Esteve de Torrent. Una Fallera Major molt completa. A banda d’estimar el món faller, exhibix dolçor, simpatia i carisma. Trets compatibles amb la seua duresa com a esportista i amb els seus habituals ippons a les rivals.
 
Què signifiquen per a tú les Falles?
No és una simple festa, és una tradició que comporta molts valors com la solidaritat, l’esforç, el treball en equip o la cultura. Tots estos valors me’ls han inculcat des de xicoteta en la meua familia i també en la meua comissió. Este món és una de les meues passions.
 
Enguany, a més, eres Fallera Major de la teua comissió. Cóm ho estàs portant?
En 2015 estic complint un somni perquè sóc Fallera Major i això és el desig de qualsevol dona que viu la festa. Estan sent uns mesos molt intensos. És cert que, entre entrenaments, estudis i actes fallers, estic portant una agenda molt carregada, però intente organitzar-me per a poder arribar a tot.
 
Quina similitud veus entre l’esforç que fan els esportistes i el que fan els fallers?
Una temporada de qualsevol esport és equivalent a un exercici faller perquè, com he comentat, un dels principals valors en el món de la festa és el treball en equip. I en l’esport, per a abastar l’èxit ja siga individual o col.lectiu, es necessita comptar amb un bon equip darrere. Els fallers, a l’igual que els esportistes, treballen junts per a aconseguir uns objectius.
 
Si es dedicara un monument faller al judo, com te l’imagines?
D’una banda, destacaria els principis que representa el judo: el respecte, l’esforç, el companyerisme i el treball. I després, criticaria la falta de suport i ajudes en tractar-se d’un esport minoritari. Amb tot açò, es podría fer una bona falla.
 
Què cremaries del món del judo o de l’esport? I què indultaries?
Cremaria tot el que produix la rivalitat mal entesa: la rancor o l’afany de protagonisme, i indultaria l’esència que dignifica este esport
 
El món de les falles està ple d’art, llum i color. El judo en sí mateix també és un art. Com seria el teu combat perfecte?
El judo, encara que no ho semble, també està ple de llum i color. Per a mi, el combat perfecte seria un combat net, on poguera guanyar el millor i es poguera vore reflectit l’esforç que fan els dos judoques durant els seus entrenaments.