La renúncia a l’últim salt de que disposava i l’ostensible coixera que mostrava en acabar el concurs de la llargada masculina del Campionat d’Espanya en Castelló van generar preocupació. Plou sobre banyat. Quan existixen precedents, qualsevol símptoma de lesió, per mínim que siga, dispara les alarmes. La imatge d’Eusebio Cáceres durant la nit del passat diumenge 2 d’agost amb cara de circumstàncies només proclamar-se campió nacional a l’aire lliure no anticipava res bo. El pas dels dies ha confirmat els pitjors pronòstics. Les succesives proves que se li han practicat durant les últimes jornades han revelat que l’atleta alacantí patix un trencament muscular en la zona dels isquiotibials que li impdeixen viatjar al Campionat del Món de Pekín. La mala fortuna tornava a acarnissar-se amb el saltador d’Onil.
Encara que durant l’última setmana Eusebio ha treballat contra el rellotge i s’ha sotmés a intensos tractaments de fisioteràpia, la recuperació ha resultat imposible. No és la primera vegada que l’atleta alacantí queda condicionat per les lesions, o bé en plena competició, o bé dies abans d’afrontar un gran Campionat internacional. Ja li va ocórrer l’any passat en l’Europeu a l’aire lliure en Zurich. En plena lluita pel podi, no va poder realizar els dos últims salts per culpa d’unes molèsties. Va acabar quart. I a principi d’este 2015, ni tan sols va participar en el Campionat d’Europa de pista coberta en Praga a causa d’un edema en l’astràgal del peu esquerre quan tots els pronòstics el catalogaven com aspirant a les medalles i inclús a l’or.
El propi Eusebio Cáceres ha confirmat la seua absència en el Mundial de Pekín en el seu compte de twitter amb estes paraules: “Vaya año que me he marcado. Al final, tampoco estaré en Pekín, así que no tengo más remedio que empezar a pillar carrerilla para el año olímpico. A trabajar mejor y a seguir buscando lograr los sueños”. Sense l’atleta d’Onil, dos seran els representants del Projecte FER en el Campionat del Món de la capital xinesa: Pablo Torrijos en el triple masculí i Mar Jover en la llargada femenina.
