Guillem Ferrando: una vida de bàsquet i música

“En la meua família, naixem amb una pilota a les mans”. Així, d’esta manera tan gràfica i contundent, explica Guillem Ferrando Porro (Benifairó de la Valldigna, 08/01/2002) la seua vinculació amb el bàsquet. “No recorde exactament el dia que vaig començar a jugar, però n’estava predestinat. Tots els meus tios el van practicar; mon pare en va ser entrenador i jugador; i, per als dos germans que tinc, també és l’esport de referència…”, explica el nou integrant del Projecte FER. Actualment, Guillem juga en els equips junior i EBA del València Basket, “el meu club, l’entitat de què soc soci quasi des que vaig nàixer i on espere triomfar. El meu somni és arribar al primer equip i aconseguir grans fites esportives. M’emocione amb la possibilidad de protagonitzar èxits i partits èpics, com els que he disfrutat des de la graderia. Este és el meu gran objectiu”, explica Guillem.

La passió i la pràctica del bàquet no és l’únic nexe que unix els germans Ferrando. Els tres han tingut una certa vinculació amb les bandes de música. “Sí, la història és ben curiosa. Cèsar, el major, toca la trompeta; Marc, el menut, la tuba; i jo, la trompa. Encara que, ara, només continua Marc; fins i tot, està al conservatoro. El meu germà major, pels estudis universitaris, i jo, pel bàsquet i els entrenaments, ho hem deixat un poc de banda per falta de temps, tot i que no descartem reprendre-ho en un futur. Igual, muntem una xicoteta orquesta i tot…”, bromeja Guillem. No obstant això, al marge de la música, l’autèntica passió i devoció del nou component del Projecte FER és el bàsquet. “Del meu esport, m’agrada tot. Me fascina la competició i tot el que comporta: esforç, compromís, passió, nervis, tensió… M’encanta formar part d’un equip, i m’encanten els vincles d’amistat i unió entre els companys. I el que no soporte és perdre. Imagine que, amb el pas dels anys, ho assumiré millor, però les derrotes em senten fatal”, explica el jugador del València Basket.

Guillem Ferrando

Pel que fa a les seues característiques, Guillem no es definix. Millor li agradaria que el presentaren i l’avaluaren així: “com un bon jugador d’equip, que no és egoista, que organitza els atacs amb criteri, que compartix la pilota i que no es fa xicotet en els moments difícils. Per altra banda, sé que he de millorar aspectes defensius, el llançament i, sobretot, mantindre la concentració durant els 40 minuts”, comenta l’esportista de Benifairó de la Valldigna. Quant als seus ídols o espill en què es reflexa, Guillem apunta alt: “Els meus principals referents són Pau Gasol i Kobe Bryant. I del València Basket, em quede amb Bojan Dubljevic i amb Rafa Martínez. Primer, perquè són dos jugadors impressionants; i després, perquè són dos persones extraordinàries”, assenyala Ferrando.

Fins al moment, el seu principal èxit ha sigut la medalla de plata aconseguida l’any passat amb la selecció espanyola en el Campionat d’Europa sub-16  Sèrbia. Ara, es troba concentrat amb el combinat nacional sub-18, que prepara l’Europeu de la categoria (Grècia, 27 de juliol-4 d’agost). “No tinc res fàcil ser un dels 12 definitius, però m’ho estic deixant tot per a aconseguir-ho. Seria com un regal de Reis en ple estiu”, comenta el jugador taronja. Aparentment introvertit, seriós i lacònic (“això sí, fins que agafe confiança; després, ja no pare”), Guillem Ferrando només té paraules d’agraïment i reconeixement per a sa mare, Alícia, “per l’esforç de portar-me tots els dies des de Benifairó fins a l’Alqueria. Gran part del que soc i, sobretot, del que puga arribar a ser en el futur també portarà la seua firma”, conclou Guillem.

València Basket és l'entitat de què soc soci quasi des que vaig nàixer i on  espere triomfar. El meu somni és arribar al primer equip

Guillem Ferrando