Les lesions mai arriben en bon moment. És el calvari més temut per qualsevol esportista, a banda d’un dur procés els aparta de la seua gran passió. Tot un malson de la qual molt pocs esportistes s’escapen, ja que la gran majoria han d’enfrontar-se a esta situació en més d’una ocasió al llarg de la seua vida esportiva. Una de les últimes esportistes FER en sofrir-ho ha sigut la haltera Alba Sánchez.
La jove esportista durant un entrenament va fer un mal gest i es va produir una dura lesió al colze del braç esquerre. En principi no semblava res seriós però les proves confirmaren el pitjor pronòstic. Alba Sánchez havia de passar pel quiròfan i no anava a poder competir ni al Campionat d’Europa junior ni al Mundial absolut.
Una mala notícia que no va afectar a la moral de la haltera valenciana, sinó tot el contrari. A banda de la operació i del dur calvari pel qual està passant, es mostra optimista i amb ganes de recuperar-se i tornar a competir.
“Sóc jove i encara em resten molts campionats més, per una lesió no cal rendir-se”.
“Quan em van confirmar que no anava a poder estar ni a l’Europeu ni al Mundial no em vaig preocupar, no ho vaig prendre a mal, sinó com una oportunitat de descansar. Sóc jove i encara em resten molts campionats més per davant. De fet, jo esta temporada ja he fet els meus campionats sub’17, pel que no estava obligada a anar a este Europeu junior i Mundial absolut. Així que ara, a continuar treballant perquè per una lesió no cal rendir-se”.
I amb eixa mentalitat és amb la qual està afrontant este procés de recuperació que actualment es basa en molta rehabilitació i entrenaments suaus que aniran augmentant de càrrega de treball poc a poc. La data de la seua tornada està marcada per a gener, després de les vacances de nadal, espera estar totalment recuperada i poder centrar-se en un pla específic per a millorar la tècnica i afrontar en plenes condicions els primers campionats.
“Ma mare ha sigut el meu principal suport des que em vaig lesionar”.
En tot este procés l’esportista FER s’ha refugiat en el seu entorn familiar, sobretot en sa mare. “Ma mare ha sigut el meu principal suport des que em vaig lesionar. Va vindre des de València a Madrid per a estar present en la operació, que era el que més por em donava. Però em va donar ànims i em va dir que estiguera tranquila, ja que a la clínica estava per a curar-me. Més mal que m’havia fet no anaven a fer-me”.
Esta lesió, com indica la pròpia Alba Sánchez, tan sols suposa un descans, una simple pausa per a agafar més força i així donar el salt a la categoria junior, on com diu, començarà a competir amb més serietat als campionats. De fet, ja té gravats a foc els seus pròxims reptes. Va a deixar-se la pell per a proclamar-se Campiona d’Europa junior, ser medallista junior al Mundial, fer un bon paper a l’Europeu absolut i estar als Jocs Olímpics de Rio 2016. Uns reptes que demostren que a pesar de tindre tans sols 17 anys té fam d’èxits.
