Este conjunt no sols ha aconseguit pujar al més alt del podi, sinó mantenir-se.
La capitana de la selecció espanyola de gimnàstica rítmica i membre de l’equip FER analitza, dies després de proclamar-se Campiona del Món en 10 maces per segon any consecutiu, l’alt nivell del conjunt que ja comparen al d’Atlanta ’96. Estes gimnastes d’or de moment apel.len a l’esforç, al sacrifici diari i a lluitar per continuar en la mateixa linia d’èxit. Este és l’unic camí que les portarà a complir el seu somni: pujar al podi als Jocs de Rio 2016.
Pregunta: Dies després de proclamar-vos Campiones del Món per segon any consecutiu, quines sensacions teniu?
Resposta: Estem molt contentes. Quan estàvem dalt del podi no ens ho créiem que ens acabàvem de proclamar Campiones del Món per segona volta.
P: Campiones del Món en maces. Què bé sona! Però darrere d’això hi ha molt d’esforç, veritat?
R: Sí, no tan sols per a aconseguir ser Campiones del Món, sinó també per a estar entre els tres primers llocs. Darrere, hi ha moltes hores d’entrenaments, molta preparació psicològica, ja que apart dels entrenaments diaris has de tindre la ment molt freda per a fer-ho en eixe mateix moment. Tan sols tens una oportunitat.
P: Quantes hores d’entrenaments hi ha darrere d’este exercici de maces amb què us haveu proclamat campiones?
R: Entrenem unes 7 hores diàries de dilluns a dissabte, tan sols descansem els diumenges. Es incomptable les voltes que hem repetit l’exercici de maces. Portem amb ell des de 2013 així que imaginat les voltes que hem sentit la mateixa música.
P: Al mixt les coses no van eixir bé. Una xicoteta errada us va deixar fora del podi. Hores després vas escriure un tweet que deia que era el colp més dur que havia sofert este equip. Altre equip podria haver-se afonat, però vosaltres eixíreu amb ràbia i a donar-ho tot.
R: El colp que vam sofrir ens va deixar molt tocades. Començàrem l’exercici en primera posició després de la primera rotació i això ens portava directes al podi i a aconseguir el nostre objectiu. I veus que una errada tonta, una errada que mai ens havia passat als entrenaments et deixa fora i a més afonada. Però som un equip amb experiència i sabíem que tan sols ens quedava una oportunitat al dia següent. No teniem ni molt a perdre ni molt a guanyar. Volíem donar-ho tot i demostrar que amb el mixt havíem tingut mala sort. Per això, eixírem amb moltes ganes i aconseguírem fer un bon exercici.
P: Este nou èxit de la rítmica espanyola ratifica i dòna la raó als qui asseguren que este conjunt és un dels millors dels últims anys.
R: Sí, feia 20 anys que la gimnàstica rítmica no estava en este lloc. Som una generació que ha coincidit amb un alt nivell a la rítmica. Crec que el fet de que portem tants anys juntes ens fa estar molt compenetrades i que no sols hàgem pogut pujar al més alt, sinó mantenir-nos.
P: El pròxim any preolímpic i en 2016 els Jocs de Rio. El conjunt d’ Atlanta ’96 amb el qual us comparen va guanyar l’or. Este equip va a poder lluitar per una medalla als Jocs Olímpics?
R: Si seguim amb la bona ratxa, si fem bons exercicis durant els pròxims anys com ho estem fent des de fa temps, podrem lluitar per les medalles als Jocs de Rio. Eixe és el nostre objectiu, ja que a Londres 2012 ens quedàrem molt prop de la medalla. Hem de continuar per este camí i si tenim sort i les coses ixen com han d’eixir estarem lluitant per una medalla als Jocs Olímpics.
