Després de vibrar amb la celebració dels Jocs Olímpics, després de patir amb la participació dels seus admirats i idolatrats Sugoi Uriarte, Laura Gómez i Julia Figueroa, i després de emocionar-se i somiar amb la possibilitat d’estar, més tard o d’hora, en tan majestuós escenari, la judoka alacantina Ana Pérez Box, de 20 anys, està a punt de començar una temporada molt especial. És la campanya destinada a consagrar-la com a una dels referents del judo femení espanyol. Tant de present com de futur. És el curs cridat a confirmar que el seu gran èxit del passat mes de maig, campiona d’Espanya absoluta en categoria de menys de 52 kg, no va resultar un gest de complicitat de l’atzar.
La roda de les competicions començarà a girar per a Ana Pérez el proper 15 d’octubre, jornada en què afrontarà la Copa del Món absoluta de Glasgow. Dos setmanes més tard, el 29 d’octubre, estarà present a la Copa d’Europa absoluta de Màlaga. “Són les dos primeres cites de la nova temporada. Aspire a aconseguir alguna medalla i a sumar punts que permeten escalar posicions en el rànquing internacional de la meua categoria”, apunta l’esportista FER. Per Anna, a més, estes dos primeres compareixences del curs, han d’exercir de termòmetre perfecte per a mesurar el seu estat de forma i les seues aspiracions davant el desafiament cimera en esta primera meitat del nou exercici: el Campionat d’Europa sub 23.
Perquè Ana encara no ha pogut oblidar plenament este mateix certamen de l’any 2015, quan va fregar el podi a Eslovàquia. “En esta ocasió no vull que se m’escape el podi a l’Europeu sub 23 d’Israel. Fa un any, em vaig quedar amb una gran sensació de buit en perdre el combat pel bronze. A meitat de novembre, toca revenja”, apunta la judoca alacantina, qui en l’any 2017 encara serà sub 23 a nivell internacional, categoria que no existeix a Espanya, on es passa directament de junior a absolut.
En els fòrums del judo nacional, Ana Pérez ja la classifiquen com el relleu natural de Laura Gómez. Les dos comparteixen categoria de pes corporal. Mentre Laura desfulla la margarida sobre què fer a partir del proper any, Ana atresora les característiques pròpies d’una esportista amb tot el camí per recórrer: energia, ambició, il·lusió, passió, inconformisme … I impaciència. “Sóc una mica impetuosa al tatami. Un poc impacient. He d’aprendre a controlar-me, a ser més calculadora. Per contra, em considere molt competitiva, molt lluitadora, tinc molt caràcter. Potser no siga la millor dotada ni tècnica ni físicament, però mai em done per vençuda. Vaja, com Laura, un mirall per a mi “, explica l’alacantina. Laura ho va aconseguir i Ana no desistirà fins aconseguir-ho. Si no el 2020, el 2024, “però jo he de ser olímpica algun dia. No hi ha objectiu més gran que aquest “, conclou l’esportista FER.
