Cita culminant. En pocs dies, a partir del 21 de setembre, el judo s’endinsa en el seu gran esdeveniment de l’any: el Campionat del Món absolut de Bakú, capital d’Azerbaidjan. El Projecte FER tindrà doble representació en el certamen mundialista. D’una banda, Ana Pérez Box (menys de 52 kg). L’alacantina, de 22 anys, debuta en un esdeveniment d’aquestes característiques. Aspira a confirmar que és un valor en alça. Així ho reflecteixen certs resultats conquistats enguany; sobretot, la medalla de bronze en el prestigiós Grand Prix de Hohot, Xina. A Bakú, també estarà Isabel Puche (menys de 63 kg). Als seus 31 anys, la judoca nascuda a Iecla, però formada esportivament a Alacant, afronta el seu cinquè Mundial absolut. Fins al moment, ha signat sengles novenes places. En 2 ocasions, va caure en els vuitens de final. En Riu 2013, després de guanyar 2 combats; a Budapest 2017, després de guanyar el primer encreuament i caure en el segon. Ana competirà el divendres 21. Isabel, el diumenge 23. En ple compte arrere, aquestes són les seues reflexions.
Ana Pérez Box “Estic més motivada que mai. No renuncie a res”
Amb quines sensacions afrontes el Campionat del Món de Bakú?
Aquest estiu, hem estat preparant a consciència el Mundial amb dues concentracions: una, a Castelldefels; l’altra, a Japó. Les sensacions són molt bones. El divendres 21 de setembre, el dia que em toca competir, espere donar-ho tot en el tatami de Bakú. És el meu primer Campionat del Món absolut, i no puc estar més il·lusionada i motivada.
Bronze en el Grand Prix de Hohot, novena en l’Europeu d’Israel i cinquena en els Jocs Mediterranis de Tarragona. Quin balanç fas de la temporada i quina objectiu et marques en aquest Mundial?
Ha sigut una gran temporada per a mi. He aconseguit bons resultats. He crescut. Ara, solament falta rematar el curs amb una bona actuació en el Mundial. Em trobe bé i sóc ambiciosa. L’objectiu que em marque és donar el millor de mi mateixa en el tatami i poder estar en el podi. D’eixida, no renuncie a res.
Tòquio 2020 és un objectiu realista en el qual ja pensa Ana Pérez Box?
Clar que és un objectiu realista i a l’abast, però queda una eternitat per davant. Treballem cada dia amb l’objectiu de progressar, però el cicle olímpic acaba de començar. Pas a pas.
Isabel Puche: “Sempre és un honor poder competir en un Mundial”
Primer de tot, com et trobes de la teua lesió en el genoll esquerre?
Millor. Em vaig lesionar a meitat de juliol, en la concentració de Castelldefels. El lligament que em danye ja ho tinc quasi guarit. El que ocorre és que també tinc un edema ossi que m’està provocant un cert dolor. Per descomptat, no arribaré a Bakú al 100%.
Què suposa per a Isabel Puche participar en aquest Mundial?
Disputar un Mundial sempre és complicat. Per tant, és un honor poder competir en el tatami del Campionat del Món de Bakú. No vull marcar-me cap objectiu. I més, amb aquestes molèsties en el genoll. Preferisc anar combat a combat.
Fins al moment, el teu límit en un Mundial és una doble novena plaça en els certàmens de 2013 i 2018. Signes pujar un graó més i quedar cinquena; és a dir arribar fins a quarts de final?
En principi, no signe res per endavant. Però de primeres, arribar per primera vegada a uns quarts de final d’un Mundial i acabar en la cinquena plaça no sona gens malament.
