L’alternança de cicles bonancibles o amb altres més precaris és habitual en el món de l’esport. Després d’uns anys apoteòsics en els quals es va convertir en un autèntic filó, el tennis espanyol guaita el cap a una etapa de dubtes i incerteses. Encara que de llegendes del nivell de Rafa Nadal i David Ferrer encara es poden esperar capítols gloriosos en qualsevol moment i en qualsevol torneig (el millor exemple és l’espectacular actuació que està signant el balear en l’Open d’Austràlia), a ningú se li escapa que les dos grans raquetes nacionals dels últims 12 anys ja no podran mostrar amb tanta regularitat la grandesa d’antany. Al curt termini, el millor exponent per a assumir el relleu és Roberto Bautista, qui, als seus 28 anys, es troba en plena maduresa i amb serioses aspiracions d’aconseguir un important èxit. Però al mig i llarg termini, es barregen les incògnites i les esperances. Estes últimes passen per l’anomenada “Generació del 97”, un ramell de jugadors nascuts poc abans del canvi de segle, i entre els quals figura el valencià i integrant del Projecte FER Bernabé Zapata.
Com portes el formar part de l’anomenada “Generació del 97”, el grup de jugadors cridats a assumir el pes i les esperances del tennis espanyol en qüestió de 3 o 4 anys?
No me suposa una presió especial. Tot el contrari. És un honor que l’afició i la pemsa que seguix el tennis parle de nosaltres com els destinats a asumir el relleu de tennistes que han aportat tants èxits a l’esport espanyol.
Encara que repetir les espectaculars fites de Rafa Nadal i David Ferrer siga molt complicat, creus que algun component de la “Generació del 97” pot abastar el màxim nivell internacional?
Cal ser realistes. Igualar el nivell i la grandesa dels Nadal i Ferrer és molt difícil. Però no només per als components de la “Generació del 97”; també per al grup de jugadors encara més joves. Ara bé, estic convençut que algun dels xics de la meua edat va a abastar un nivell molt bo en pocs anys.
En 2016, vas guanyar tres tornejos ITF i vas concloure l’any en la posició 407 del ranking internacional. Quina nota li posaries al passat exercici i per què?
Un 7. A pesar dels tres tornejos que vaig guanyar, soc exigent amb mi mateix i no vaig quedar del tot content. A més, en el millor moment del curs, quan havia abastat la plaça 360 del ranking internacional, vaig patir una neumònia que ja me va impedir lluir en la part final de la temporada. Va haver de tot, va ser un any de contrastos, però crec que ho puc fer prou millor.
Fins on pretens ascendir en este nou curs del 2017?
No vull posar-me cap meta concreta. Reconec que, si poguera acabar 2017 entre els 300 primers del món, estaria fenomenal, però ja dic, no vull marcar-me objectius a mig o llarg termini. Només me preocupa i aspire a ser millor tennista cada dia, i a notar creixement i evolució en cada torneig.
Quins son els teus plans per a 2017, seguir jugant tornejos ITF o saltar als Challenger i entrar en les prèvies dels tornejos ATP?
La meua idea per a esta temporada és alternar el Circuit Challenger amb la disputa de tornejos ITF Futures. Allò de las prèvies dels tornejos ATP potser haurà d’esperar fins el 2018.
