“El més difícil no és arribar, és mantenir-se”. Este és un dels tòpics més utilitzats, més escoltats, més recurrents, però, alhora, més veritables en el món de l’esport. I este podia ser un bon titular per a contextualitzar la temporada que se li presenta a Blanca Palmer. La gran sensació del taekwondo espanyol durant els últims mesos s’enfronta a un 2017 clau per a certificar que els seus fonaments són sòlids, que el seu projecte de figura en potència és consistent, que la lluentor del passat any és reial. En definitiva, Blanca davant una prova de maduresa. Blanca, davant la seua particular majoria d’edat. I no només perquè en pocs dies, el proper 16 de febrer, arribe als 18 anys. També per a reivindicar-se com un dels grans referents del taekwondo nacional per un llarg període de temps.
Durant l’any 2016, l’esportista de Gandia va viure escenes i moments molt semblants a un conte de fades. Sobretot, amb la consecució de la medalla de plata al Campionat d’Europa absolut a Suïssa amb tan sol 17 anys. Un portentós exemple de precocitat i personalitat que Blanca Palmer va amanir amb la naturalitat i la candidesa pròpies de la seua edat. Passa, però, que la taekwondista FER ja no passa desapercebuda. La seua espectacular irrupció dels últims temps l’ha treta de l’anonimat a nivell internacional. El seu nom ja no és desconegut. Els seus rivals ja la estudien al detall. Un altre ingredient més que afegir a l’espectacular repte que té per davant.
La preparació de Blanca Palmer comença a oferir moviments significatius. Tàctiques simptomàtiques. La més cridanera, sens dubte, el canvi de categoria de pes. Fins a la data, l’esportista FER competia en menys de 46 kg. Des de ja, ho farà en menys de 49 kg. Categoria olímpica. Un trànsit clarament enfocat al somni de classificar-se pels Jocs de Tòquio 2020. El camí cap a la magna cita de la capital nipona acaba de iniciar-se. Encara queda una eternitat per davant, però cal començar a prendre posicions en el rànquing internacional. Un desafiament de tal magnitud (difícil, però no inabastable) es planifica amb molta antelació.
En breu, Blanca Palmer començarà la seua particular muntanya russa. Un incessant carrusel de competicions. Lògicament, afrontarà tots els campionats nacionals. El primer, el Nacional absolut, previst a Madrid d’aquí a deu dies. No obstant això, el moment més important de l’any arribarà al mes de juny amb motiu del Campionat del Món absolut a Corea. La presència de l’esportista FER en el certamen universal, totalment previsible si res estrany succeeix, es convertirà en un termòmetre de gran fiabilitat per mesurar les seves prestacions en un esdeveniment de la màxima rellevància. Els que bé el coneixen, està tranquils. “Blanca té un equilibri mental i una tremp privilegiats. La seva gestió dels combats és sorprenent. Si perd, serà perquè les rivals són millors, no perquè ella es acompleje i descompongui “, afirmen. Qualitats privilegiades a examen en un any crucial. El de la seva majoria d’edat. Personal i esportiva.
