L’esportista FER, contenta de la seua participació a la Copa del Món
Dimecres passat 30 d’Octubre a les 6 de la vesprada agafava l’aviò direcció a Manchester amb una companya d’equip, tardarem unes 2 hores a arribar a Manchester, jo mai havia estat competint al velòdrom d’allí, només aterrar ens estava esperant l’autobús de la Copa del Món per a emportar-nos a l’hotel, vaig anar amb dos dies d’antelació a la competició, ja que corria el dissabte (200m) i el diumenge (keiring) , els altres dos dies restants van ser d’entrenaments específics abans de la competició.
Ens alçàvem a les 9, desdejunàvem i seguit anàvem al velòdrom, entrenàvem i a l’acabar esperàvem l’autobús perquè ens portarà directes a l’hotel per a dinar i descansar. El dissabte era el dia que competia la prova de 200m, amb un gran nom de participants i moltíssim nivell, ja que es trobava la campiona Olímpica, la campiona actual del món, campiones d’Europa i dels seus països respectius (Alemanya, Xina, Rússia, Colòmbia, Angleses etc.
Jo anava amb un objectiu que era baixar el crono de 12′ o aproximar-me molt a aquest temps, després del calfament eixia en primera posició obrint la prova i vaig aconseguir fer un 12’013 amb la qual cosa l’objectiu s’havia complit. Encara que el temps espere baixar-ho moltíssim més. Però me’n vaig anar contenta amb eixe temps perquè dos mesos arrere en els Campionats d’Espanya havia fet 12’456 i havia baixat com quasi mig segon i em vaig veure molt prop d’aquestes grandíssimes corredores que havien guanyat campionats del món, per la qual cosa me’n vaig anar molt satisfeta.
Després d’aquesta prova em tocava descansar perquè demà era el torn del Keiring. El diumenge em vaig alçar a les 6 del matí per a desdejunar i anar al velòdrom, després de la loteria del Keiring, la meua mànega va ser més difícil, em va tocar contra la campiona del món i l’Olímpica en eixa prova, i altres corredores amb moltíssim nivell, al meu paréixer la mànega més difícil.
En aquesta prova vaig quedar darrere de la campiona Olímpica, amb la desgràcia que no vaig poder classificar però m’havia ficat a la repesca que es corria mitja hora més tard, a la qual vaig decidir jugar-me-la fent una tàctica que no em va eixir com esperava pel fet que en la meua mànega hi havia gent més experimentada i amb més competició que jo, em vaig veure sense buit per a passar, per la qual cosa ací acabava la meua Copa del Món, amb un bon sabor de boca, ja que havia estat competint al mateix nivell que les campiones del món i Olímpiques.
Després de la competició a les 3 de la matinada vaig agafar l’avió de tonada a la dura rutina del centre d’alt rendiment de Palma. Vull agrair os l’ajuda que em doneu i tots els ànims, ja que gràcies a tots vosaltres i a Projecte FER he pogut competir en aquesta Copa del Món com en altres carreres.
